|
ROGLE 3-Decembre 2006
BIOGRAFIA Martín i Soler |
|
Enguany es commemora el 200 aniversari de la mort del mes gran compositor valencià de tots els temps, Vicent Martín i Soler (Valencia c. 1754 - Sant Petersburc, 1806). Començà cantant com a chiquet del Cor de la Seu, a on son pare era tenor. Cap a 1770 arriba a Madrit. Alli tingue els seus primers exits, conegue a Olivia Masini, en qui es casà, i fon nomenat compositor oficial de la Cort. Des del principi es decanta per les operes d’estil italia. Viaja al breçol d’eixe genero, a Italia, en 1778. Napols, Turi, Venecia, Parma... veren l’estrena de les seues obres (ballets i operes, principalment). Els encarrecs li plouen i creix la seua fama. En 1785 s’instala en Viena, a on coneix al llibretiste Lorenzo da Ponte, en qui compon: “Il burbero di buon cuore”, “Una cosa rara” i “L’arbore di Diana”; exits clamorosos que es representaren per tota Europa. Rivalisà en popularitat en el mateix Mozart, en qui comparti llibretiste –da Ponte–, influencies musicals mutues, i una bona amistat. La fama de que goja fa que en 1788 viage, convocat per Caterina II, a Sant Petersburc, a on compondrà noves operes i ballets. Despres d’un parentesis en Londres, a on arriba cridat pel seu amic da Ponte, i a on estrena dos obres, torna a Russia. Pero, marginat a rant de la pujada al tro d’Alexandre I -que preferia l’opera francesa-, es retirarà de la Cort, i compondrà ya molt poc, dedicant-se a l’ensenyança. En 1805, un any abans de fallir, compongue la seua ultima obra, la “Gran Salve” a la Mare de Deu dels Desamparats.
|