|
ROGLE 53-Feber 2011
BIOGRAFIA Miguel Hernández |
|
L’any passat es compli el centenari del naiximent de Miguel Hernández, poeta adscrit tradicionalment a la Generacio del 36, naixcut en Oriola el 1910. Autor d’especial rellevancia en la lliteratura espanyola del segle XX, Miguel Hernández mantingue una relacio molt mes proxima en la anterior Generacio lliteraria, la del 27, sent considerat per Damaso Alonso, intelectual tambe d’esta epoca, com el mes genial i major seguidor de les ensenyances i model d’esta escola. Poeta i intelectual de formacio autodidacta, fon educat en el si d’una familia humil que es dedicava al pastoreig de ganado, desenrollant-se la seua infancia en l’ambient rural d’Oriola mentres feya de pastor de cabres i rebia estudis elementals. Posteriorment tindria oportunitat de cursar estudis de dret i lliteratura. Miguel començà a escriure poesia inspirat-se en el seu entorn. El seu interes per la lliteratura, i principalment per l’obra d’escritors classics com Gracilaso de la Vega o Luis de Góngora, influi en ell, i de manera especial en els versos de la seua etapa de joventut. Conegue tambe la produccio d’autors com Rubén Darío o Antonio Machado. Participà en tertulies lliteraries que organisava en Oriola el seu amic Ramón Sijé, encontres en els quals se relacionà en la que despres sería la seua dona i inspiradora de molts dels seus poemes, Josefina Manresa, en qui contrauria matrimoni en el periodo de la Guerra Civil. En 1931 realisà el seu primer viage a Madrit i, al no trobar el recolzament que esperava, se’n tornà a Oriola, a on participarà en un homenage que se li fa a Gabriel Miró. Despres de la publicacio del primer volum de versos Perito en lunas, en 1933, torna de nou a Madrit a on, en esta ocasio troba millor ambient lliterari, donant-se la possibilitat de que la revista Cruz y Raya li publicara el seu auto sacramental Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras, d’influencia calderoniana. En esta etapa de la seua vida, comença a relacionar-se en grans escritors i poetes com Alberti, Rosales, Aleixandre i Neruda; es en este ultim en qui funda la revista Caballo Verde para la Poesía. Tambe durant esta etapa iniciaria la que ha segut considerada com la seua obra mestra: El rayo que no cesa, composta per versos –sonets endecasilaps- en els quals el fil conductor son els temes dedicats a l’amor, la vida i la mort. La seua poesia se fa mes social i manifesta a les clares un compromis politic en els mes pobres. En decembre de 1935 mor el seu amic de tota la vida Ramon Sijé i ad ell li dedica la seua extraordinaria obra Elegía. Molt influenciat per les idees marxistes de Neruda evolucionarà ideologicament a posicions politiques d’esquerra, i el seu compromis fara que, quan en 1936 esclate la Guerra Civil, s’incorpore com a voluntari en l’Eixercit republicà; passant el temps, arribaria a ser nomenat Comissari de Cultura. Durant el periodo de la guerra estigue molt actiu i en molta presencia en els diferents fronts de batalla, aixina com en les activitats culturals que a nivell internacional s’organisaren l’any 1937 en Madrit i Valencia; inclus viajaria a l’Unio Sovietica en representacio del Govern de la Republica. El falliment, als pocs mesos d’edat, de son primer fill (1938) i el naiximent del segon (1939) s’afegiren com a motiu inspirador de la seua obra poetica Hijo de la luz y de la sombra, dedicada al primer fill, i Nanas de la cebolla al segon. Fon detingut en Oriola al finalisar la guerra i condenat a mort. Despres se li commutaria la pena per la de cadena perpetua. Pa-ssaria per varies presons -Palencia, Ocanya- i en 1941 sería traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant a on se li manifestà una greu afeccio pulmonar que derivà en tuberculosis, la qual, a l’any, li provocaria la mort. La seua biografia quedà marcada per la seua mort en plena joventut, conseqüencia de la Guerra Civil i del seu compromis en la Republica, truncant-se una de les trayectories mes prometedores de la lliteratura valenciana en castella del segle XX.
|