|
ROGLE 89-Febrer 2014
BIOGRAFIA Manuel Benedito |
|
Manuel Benedito Vives, pintor valencià en una fama i reconeiximent en vida que traspassà fronteres, fon considerat un dels principals representants de la pintura figurativa en la primera mitat del segle XX. L’any passat se compli el 50 aniversari del seu falliment, ocorregut en Madrit en 1963. Posteriorment sería soterrat en Valencia seguint els seus desijos. Benedito va naixer el dia de Nadal de l’any 1875 en Valencia ciutat, en el carrer Corregeria, 24. Son pare treballava en la Facultat de Ciencies de l’Universitat de Valencia com a taxidermiste. Cursà estudis en la Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valencia entre 1888 y 1894, baix la direccio de Salvà i Vila. Al finalisar els seus estudis artistics, començaria a treballar en el taller de Joaquim Sorolla, al qual sempre consideraria com el seu mestre i del que fon un alumne aventajat. En ell viajaria a Madrit a on realisà ilustracions per a La revista moderna i Blanco y Negro. Fon pensionat en la Academia Espanyola de Belles Arts de Roma durant 4 anys (1900-1904). En eixa epoca pintà Canto VII del Infierno de Dante, que rebe la Primera Medalla en l’Exposicio Nacional de 1904. A lo llarc del pensionat i posteriorment realisaria diferents viages per Europa i tambe participaria en moltes exposicions tant nacionals -Medalla i Diploma d’Honor en l’Exposicio Regional Valenciana de 1909- com europees (Paris, Londres, Munich, Brusseles, Berlin, Bienal de Venecia, etc.) i americanes (Philadelphia, Chicago, Cincinatti, Nova York, etc), en les quals se li concediren premis i homenages. S’establirà definitivament en Madrit a partir de 1927 pero continuarà fent viages que li inspiraran algunes de les obres mes destacades de la seua produccio, com es el cas dels quadros Vells holandesos i Dissabte en Volendam. A Manuel Benedito no l’interessaven les vanguardes ni les noves corrents, ell aspirava a pintar com els grans pintors del passat, des de Goya al seu mestre, Sorolla. Molt influenciat en la seua joventut pel “lluminisme sorolliste”, adquiri una forta formacio tecnica que li ajudà a mantindre’s fidel a un estil estetic realiste, sobri i fonamentat en l’admiracio per la tradicio pictorica de l’escola valenciana i espanyola del Segle XIX, tradicio que va prolongar en les seues obres de temes costumistes, païsages, bodegons, llenços de grans composicions, etc. Benedito, com uns atres mestres que el precediren, colaborà estretament com Assesor Artistic en la Real Fabrica de Tapissos. En 1923 formaria part com Academic de Numero de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrit). Aci eixerciria com a professor de colorit i composicio. En 1925 es nomenat Membre Corresponent de la Hispanic Society of America de Nova York, vocal corresponent de la Academia Nacional de Belles Arts de Lisboa, en 1941 president del Patronat del Museu Sorolla i, a partir de 1955 i fins la seua mort, president de la Associacio d’Escritors i Artistes Espanyols. En motiu de la magna exposicio pictorica realisada en el Museu de Belles Arts de Valencia, en 1926 se’l nomenaria fill predilecte del Cap i Casal. Tornaria a organisar una nova exposicio de les seues obres en Valencia en 1949, en este cas en la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de la ciutat. En 1959 rebrà la nominacio de Academic d’Honor de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles. La seua obra alcançà altes cotes de popularitat i sobre tot, en la madurea, en la seua faceta com a retratiste. Dotat d’una mestria excepcional i en una accentuada personalitat, sabia captar la psicología dels retratats, als quals representava buscant sempre l’image mes amable; com a eixemples: Alfonso XII, el Duc d’Alba o la mare del Duc, etc. Pintà fins el final dels seus dies. La seua ingent produccio ana principalment a mans d’institucions privades i coleccions particulars; algunes de les que acabaren en institucions publiques se poden trobar en importants pinacoteques com el Museu del Prado, el Centre d’Art Reina Sofia o el Museu Sant Pio V de Valencia. En l’any 2002 se constitui en Madrit, en la seu de la Casa-Estudi, la Fundacio Manuel Benedito. Junt a la Real Academia de San Fernando i en commemoracio dels 50 anys del falliment d’este artiste, abdos institucions varen organisar la passada primavera d’hivern l’exposicio Manuel Benedito en la Academia, una mostra que se propongue recuperar per al gran public la figura del pintor. Una nova ocasio perduda, com tantes atres, per part de les institucions publiques i privades valencianes, de portar l’exposicio per a que poguera ser contemplada i admirada pels seus paisans en la terra natal de l’artiste.
|