|
ROGLE 99-Decembre 2014
BIOGRAFIA Joan Batiste Cardona Vives |
|
El passat 3 d’agost se complia el bicentenari del naiximent d’un castellonenc excepcional, Joan Batiste Cardona Vives, que vingue al mon l’any 1814 en la ciutat de Castello. L’eixemplaritat de la seua vida, dins i fora de la vertent religiosa, se manifestà en actuacions per a favorir als nece-ssitats, fundacions com l’entitat del Mont de Pietat de Castello o el Asil de les Germanetes dels Desamparats, donacions a la ciutat que el va vore naixer i el llegat que a la seua mort deixà de tots els seus bens per a la construccio d’iglesies i de coleges religiosos o per a chiquets orfens, l’estatua de Jaume I, etc, tot lo qual dona constancia de la grandea i generositat d’este ilustre personage. La familia de Joan Batiste la formaven sos pares, abdos pertanyents a distinguits llinages -Aureli Cardona Beneyto, de Morella, i Josepa Vives Giner, naixcuda en Castello-, i sis germans, tots homens, dels quals ell fon el tercer. Fon batejat en la Archiprestal de Santa Maria la Major el mateix dia del seu natalici. Des de ben menut s’inclinà pels estudis de les Humanitats, especialment per la Filosofia i el Llati. La seua desperta inteligencia li donà l’oportunitat d’entrar en 17 anys en el Seminari de Tortosa. La relacio familiar que existia en el vinarossenc Dr. Domingo Costa i Borràs, llavors Bisbe de Barcelona, possibilità, despuix de passar pels successius carrecs obligatoris, que fora nomenat en 1857 presbiter de la Iglesia de Santa Eulalia de Barcelona. Pero se-ría en l’Archiprestal de Santa Maria de Castello a on celebraría la seua primera missa, acte molt significatiu per a la ciutat; fon apadrinat pel Baro de Benicassim, Francesc de Paula Giner i Feliu, i per sa tia, Vicenta Vives. En 1858, la seua encertada gestio feu possible que el Hospital Provincial de Castello contara en les religioses de la Congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio per a l’atencio dels malalts. A l’any següent, i en la Universitat Pontificia de Valencia, conseguirà la seua llicenciatura i doctorat en Teologia. Mes avant, en 1862, desenrollà el carrec de Protonotari apostolic i el de professor auxiliar de Geografia en el Institut vell de Santa Clara. Home senzill i cordial, se feu molt popular entre els castellonencs. A la Circumscripcio Eclesiastica de Tortosa li corresponia la demarcacio de la capital de La Plana, i fon el Bisbe de Tortosa, Benet Villamitjana, en l’any 1863, el que el nomenà nou Archiprest de Castello, a l’hora que Prior del Santuari de la Mare de Deu del Lledo. La noticia del nomenament de Cardona Vives fon acollida en gran alegria en tots els estaments socials, que li manifestaren el seu carinyo i satisfaccio. Una volta en l’Archiprestal, mamprengue la restauracio del temple en ajudes rebudes del Papa Pio IX, el qual li concedi una serie de gracies i li otorgà uns atres nomenaments eclesials per a poder acometre els treballs. En mes d’una ocasio, per a continuar en la restauracio i fer noves obres, Cardona Vives faria us dels seus bens patrimonials. Home voluntarios i generós, com a unic hereu de l’immensa fortuna familiar, feu donacio d’esta a la ciutat de Castello; compromes en els seus païsans, i especialment en els pobres, malalts i necessitats -com mostrà en l’epidemia de colera de 1885-, rebe en la seua dilatada vida part del mereixcut reconeiximent per la seua obra per mig de carrecs i nomenaments que se li varen otorgar, com foren els de Prelat Domestic de Sa Santetat i Cavaller de la Creu de Sant Carles, membre de la Real Academia de l’Historia, Vicepresident de la Comissio Provincial de Monuments Historics i Fill Predilecte de la ciutat de Castello (el 20 d’agost de 1885), entre molts atres. Tenint nomes en propietat la roba i les espardenyes que portava, faltà el 2 de decembre de l’any 1890. El seu soterrar fon una imponent manifestacio de dol presidida pel Bisbe de la Diocesis i totes les autoritats. La prensa del moment, sense distincions politiques, es feu reso de la noticia. En l’actualitat porten el seu nom en Castello una plaça en el centre de la ciutat i un grup de cases situat a les afores. Tambe hi ha entitats i colectius que porten per bandera el seu nom, com es el cas de l’eixemplar associacio cultural Cardona Vives, referent indispensable del valencianisme cultural.
|