ROGLE 12-Setembre 2007

EDITORIAL

¿Nous aires per al valencianisme?

Estem en la “reentrée” i es supon que carregats d’energies per a afrontar el treball del dia a dia, i tambe per a seguir en el nostre compromis en la defensa d’un valencianisme que entenem de construccio i en estricta obediencia als interessos valencians.

Com a associacio som jovens en estes batalles, pero cada u de nosatres porta anys en el valencianisme assistint a una dinamica que entenem es precis canviar, per una banda reactivar i per una atra reordenar. Molts mits han caigut en estos ultims anys i, si la poesia es l’expressio mes intima de l’anima i del pensament, ara, mes que mai, a banda de poetes, que poden ser necessaris, precisem, perque es fan imprescindibles, d’estrategues, d’estudis sociologics i de trobar la manera de cóm tornar a saber interessar a la societat en un mensage “pro” i no “anti”, constructiu i no destructiu, tambe de denuncia (en el sentit de donar a coneixer), per supost, pero no en exclusivitat.

Hem assistit en els ultims mesos a una confrontacio politica i a unes eleccions locals i autonomiques, estem en vespres d’una convocatoria estatal. Segurament, una volta mes, el valencianisme es quedarà sense ser representat per cap força política, encara que moltes es voldran revestir d’esta marca. Nosatres no som politics, pero si que som ciutadans i, per aixo, nos preocupa que els cants de sirena d’alguns “voceros” enganyen novament als valencianistes. Si el valencianisme vol ser i estar, ho haura de conseguir per si mateix i, com quan u es menut i va a l’escola per a instruir-se i educar-se, tambe en el valencianisme nos fa falta instruccio (adquisicio de coneiximents) i educacio; la qual cosa ha faltat o ha segut minimament cuidada.

Pero no es tracta de refundar cap moviment, ni d’aplicar tabula rasa, mes be de fer examen, reconeixer la situacio fent un profunt analisis, estudiar estrategies d’accio i per supost, si es donara el cas, aparcar a tot aquell que, en pla messianic, vullga convertir-se en salvador de la patria. El treball colectiu, la consciencia sobre la realitat social del nostre poble, la formacio adequada i conseguir ser conseqüents, especialment entre actitiuts i accions, poden redundar en un renaiximent civic-cultural que han de liderar els mes preparats, que hauran de proyectar els mes instruits i que hem de recolzar tots els qui, per conviccio o formacio, hem arribat a despertar en el nostre ser eixa condicio valencianista, que es mes que un mer sentiment.

La nostra missio  com a Rogle seguirà sent la que nos vam propondre, procurar tindre una presencia social permanent i constant, seguir compartint i contrastant punts de vista, formar-nos a base de l’intercanvi d’informacio o de la llectura i de l’instruccio. La nostra aspiracio es vore un valencianisme a on hi haja accions complementaries i sumatives, a on les ambicions personals es duguen a uns atres camps de batalla, a on l’utilisacio d’estructures i plataformes per a medrar exclusivament en lo personal siga qüestionat i segat ans de produir un cancer en el restant del conjunt. Es difícil, ¿es idealisme pur?, pot ser, pero estes podrien ser les bases per a l’inici d’un cami que obriga esperances i que puga conduir-nos a un futur millor i, lo que es mes important, a que es perpetuen els valors i els signes identitaris que nos fan valencians i no cap atra cosa.