ROGLE 13-Octubre 2007

EDITORIAL

9 d’Octubre.  ¿Celebracio solemne o festa ludica?

Octubre, el nou, es el dia dels valencians. El dia en que els valencians acompanyen a la seua Senyera, que es com acompanyar-se a si mateix: el poble homenajant al simbol del poble, homenajant a tots els qui treballaren, lluitaren i moriren per esta mateixa terra i baix la mateixa bandera.

Pero als mes compromesos nos queda una sensacio agredolça en este dia, la sensacio de que la provesso civica ha devingut en poc mes que el passacarrer de qualsevol festa; nomes la magestuositat de la Real Senyera i el sentiment desbordat de la gent donen rellevancia a l’acte.

Descriurem una escena que va ocorrer realment i que ilustrarà lo que volem dir. La comitiva alvançava per la plaça de la Reina, cami del carrer de la Pau, quan es produi un dels habituals parons en la marcha. Molta gent començà a travessar per davant de la la Senyera, el protocol desaparegue, la comitiva es trencà, i el Molt Honorable, per a donar eixemple, s’acostà a la vora de la dreta a saludar ad algu d’entre el public. I la Real Senyera, la que antigament tenia una companyia de cent homens destinada especificament a custodiar-la -el Centenar de la Ploma-, quedà rodejada pel caos, mentres la maxima autoritat present, buidat l’acte ya de qualsevol transcendencia, s’ocupava tranquilament de saludar a uns amics.

Aço succedi en 2005, pero en realitat te igual la data perque fets com el descrit, o uns atres similars, es repetixen de forma habitual tots els anys, mane qui mane en cada moment. Perque els nostres dirigents –i esta anecdota ve a recordar-nos-ho– fa temps que pergueren el sentiment de valenciania, per mes que despres rivalisen en els seus grans discursos i campanyes d’image per a fer-nos creure que “yo soc mes valencianiste que ningu”. Obliden que lo important no son les paraules, sino les accions, i la seua forma d’actuar delata els seus autentics sentiments. Demostren un gran talent a l’hora de dissenyar fastuoses festes d’inauguracio o de clausura de palaus de les Arts o de copes de l’America –i benvingudes siguen–, el problema es que pareixen considerar el 9 d’Octubre com una festa mes i, aplicant el mateix criteri que a les atres, s’esmeren en fer-la mes accessible i divetida a base de plenar-la d’activitats ludiques (tallers, jocs populars, etc), sense que els preocupe, per contra, la perduda de solemnitat i contingut reivindicatiu de la celebracio.

I aço s’esten a tots els ambits. Facen memoria i voran com, cada volta que els nostres dirigents claven la ma en el passat, en conte de recuperar, lo que fan, en l’excusa de modernisar, es desvirtuar. Dos eixemples: els que manaven abans ho feren en el Teatre Romà (ara ex-romà) de Sagunt; els que manen ara l’han pres en La Roqueta (lligguen vostes l’articul de la pagina 2). Un monument que deu la seua construccio i la seua existencia a la figura i el cult de Sant Vicent Martir hauria, llogicament, de ser recuperat seguint esta milenaria tradicio; no obstant, despres d’intentar destinar-lo a seu de l’Antiacademia (AVL), una volta abandonat este proyecte s’han encabotat en convertir-lo en un centre d’estudis de Sorolla. Qualsevol cosa en tal de buidar-lo del seu genui contigut cultural i historic.

Pero com ya sabem que no podem esperar res dels nostres politics, lo que mes nos preocupa es que eixa falta de sentiment siga assumida en normalitat pel poble; que ha arribat un punt en que la gent no troba res estrany en eixa falta de solemnitat que hem descrita ades; i seran molts dels que lligguen aço que pensaran que estem donant-li massa importancia. De forma casi insensible, el mensage que van transmetent els que manen es que lo important es tindre, no ser; que els valencians nomes podem sentir-nos orgullosos si construim nous edificis emblematics, o organisem actes internacionals, o som els mes moderns del mon, pero no pel simple fet de ser valencians, hereus d’una cultura, d’una historia i una tradicio envejables (i envejades).

Ya hem dit que lo que conta no son les paraules, sino les accions. No nos contagiem dels politics, sigam coherents en els nostres sentiments. Podem començar per contribuir a realçar la nostra festa penjant el 9 d’Octubre la Real Senyera dels nostres balcons.