ROGLE 18-Març 2008

EDITORIAL

Eleccions i tries

La vida està plena d’opcions; la primera que hem tingut nosatres a l’hora d’escriure esta editorial era quín verp usar: elegir o triar. Despres de pensar-ho un poc hem decidit elegir triar o triar elegir segons nos sone millor en cada moment (una bona forma, per lo demes, de resoldre els dubtes llingüistics).

Ultimament se nos tanquen algunes opcions de tria. Per eixemple, el govern valencià vol tancar els repetidors de la TV3 en Valencia. Diferents colectius es queixen de la perdua de llibertat d’expressio que aixo supon. Curiosament se paren ahi, en conte de, per coherencia, continuar l’argument fins al final i reclamar que totes les televisions autonomiques puguen vore’s en totes les autonomies, sense restriccions. Lo qual requeriria (a banda de resoldre problemes tecnics) un canvi en la llei, perque ells saben que es illegal que una televisio autonomica emeta fora del seu ambit territorial. Pero aixo no ho reclamen perque en realitat estos colectius fan una tria molt selectiva respecte de les qüestions llegals. Quan es tracta de televisions que fan una competencia deslleal en la televisio propia, o quan es tracta d’intervencions agressives en teatres romans, trien botar-se la llei. Quan es tracta d’impondre models llingüistics prefabricats, exigixen que es perseguixca la mes minima falta d’ortografia. Son eixa classe de “llibertadors” que no volen derrocar els murs de la preso, sino nomes obrir una porta que done pas a un atre recint amurallat: el que controlen ells.

Pero no es preocupen, despres de les eleccions del 9 de març podran seguir sintonisant la TV3 sense problemes; l’aparent fermea del govern valencià en estos moments no es mes que una representacio teatral de cara als votants. Llamentablement ya sabem que, guanye qui guanye estes eleccions, el “poder valenciano” en Madrit seguirà sent una utopia, i una realitat el poder madrileny en Valencia. Perque els politics valencians dels grans partits estan, primer que res, al servici dels seus partits, i no del poble valencià. Nomes tenint una representacio estrictament valenciana podrem reclamar lo que nos correspon.

I ya que estem en politica, parlem de la televisio valenciana: de lo que podem estar segurs es de que no podrem elegir vore un noticiari de Canal 9 en el que no aparega Francesc Camps, el nostre amadissim farao. (Tots sabem que es gracies a que TutCampsamon s’alça pel mati a invocar-lo, que el Sol ix tots els dies per a allumenar als valencians.)

I de la televisio al DVD. Des de fa un temps es ven en este format la coleccio d’uns populars dibuixos animats: “Bola de Drac Z”. La publicitat diu que està “En todos los idiomas”, i els detallen: “Castellano. Català. Euskera. Galego. Japones”. ¿Troben a faltar-ne algun? Efectivament, no es pot triar vore’ls en idioma valencià. ¿Acas no s’han doblat mai al valencià? Si i no. Al valencià autentic, no, pero al “valenciá” oficial, si. S’emeteren per Canal 9 doblats al pseudovalencià.

No esperavem cap protesta de les nostres “valencianissimes” autoritats per esta absencia, pero ¿han protestat els professionals de doblage pel despreci que supon al seu treball? Que nosatres sapiam, no. ¿Per qué? Puix perque en el seu moment el mon del doblage en valencià, com en general el mon de l’art dramatic valencià, va fer una eleccio: trià la sumissio i la subordinacio al Poder en conte de la llibertat i l’identificacio en el poble. Ara son rehens d’eixa tria. Ara els actors que doblaren tots aquells capituls han de vore com el seu treball, que imaginem el farien ilusionats pensant que contribuien a la “revalencianisacio” llingüistica dels chiquets, acaba en el fem, perque els amos filocatalans no senten el mes minim respecte pel seu treball. Series de televisio, pelicules, noveles, llibres infantils... Tot lo que es faça en valencià “normalitzat”, lo que no siga estricte “barceloni”, està condenat a desapareixer, perque eixe pseudovalencià nomes es un artifici, un llenguage de transicio des del valencià al catala, unic idioma que els amos esperen que quede al final del proces. “Una llengua, un poble”, ya saben. Els que trien escriure, actuar, parlar, en eixa ‘jerga’ artificial estan condenant a la desaparacio la seua obra. Per desgracia n’hi ha molts als qui els te igual. Mentres els donen premis i reconeiximents i els afalaguen l’orella, o  els paguen un bon sou en el cas dels mes pragmatics, poc els importa que la seua obra tinga data de caducitat.

Alla ells, a nosatres ni nos va ni nos ve. Els que hem triat ser valencians en totes les conseqüencies, els que elegirem no estar al servici de cap ideologia, i molt manco forastera, sino unicament estar al costat i al servici del poble valencià, no esperem premis ni reconeiximents, ni, per supost, diners (¿fa falta dir-ho tenint en conte quí controla les subvencions i cóm les distribuix?). Esperem, aixo si, la continuïtat de la nostra obra, que no es una atra que contribuir, des de la nostra modestia, a la consecucio d’una societat valenciana formada i informada, en uns ciutadans conscients, capaços de triar en llibertat el seu propi futur.