ROGLE 19-Abril 2008

EDITORIAL

De la desilusio a l’esperança

En la passada editorial parlavem d’eleccions i de tries. Les eleccions generals han passat, i el resultat ha confirmat les escasses perspectives que es besllumenaven per a qui volia eixercir el seu vot en conseqüencia en el seu pensament i actuacions valencianistes; clar que descartem els blocs, les iniciatives i tota eixa amalgama de disfrassats de valencianisme politic, perque no deixen de ser sucursalistes d’un proyecte que no te al poble valencià com a protagoniste del seu pervindre, ni el considera cultural ni llingüisticament autonom.

Com sempre no volem parlar de politica, pero la falta de consciencia del nostre poble, l’embaucament que viu servit des de la caixa adormidora, la propagandera Canal 9 (la TV del PePe), en la qual nos han servit una Valencia ideal que en veu del nostre “amadissim president” viu eternament marginada pel poder central. Els telenoticiaris que emet, partidistes i dirigistes, son propaganda i de la roïna, son la veu de l’amo, d’eixe que s’oblida de recordar-nos que quan el seu partit era govern de l’Estat –durant dos llegislatures– nos someteren a pactes, servirem de moneda de canvi i nos insultaren cultural i llingüisticament quan negociaren l’unificacio de valencià i catala, creant a l’efecte un ent normativisador que no creu en la llengua valenciana; s’oblida tambe de parlar de lo que no feren: el AVE, buscar una solucio per a la sequia, frenar el creiximent urbanistic desaforat, buscar formules per a integrar als immigrants…, i de lo que seguixen fent: promocionar el “provincialismo” com en els millors temps de la predemocracia.

Diuen que cada poble te lo que se mereix, i nosatres tenim a “pseudoesnobs”, que s’han apuntat a politics, a “cuneros” o a “yupis” que, en aixo d’haver de votar en llistes tancades, venen, fan el seu agost –en este cas el seu març– i fins a d’aci quatre anys. Mentrestant ni una sola veu independent i d’estricta obediencia valenciana en Madrit que puga defendre els interessos valencians (sense pressions ni condicions previes), que a la fi, i tal com s’estructura l’Estat, tambe son interessos espanyols.

No volem admetre la dita i nos rebelem  contra eixa afirmacio generalista que posa a tots en un mateix sac, puix el nostre poble “no te lo que se mereix”; en certs temes es precis seguir disculpant-lo (encara que cada volta coste mes), sobre tot quan els efectes despersonalisadors del centralisme i els absorcionistes provinents del nort, han fet que no goge d’una normalitat cultural i del conreu de la seua personalitat, i han minat el seu orgull de poble. Hui, encara hui, seguim sent els valencians, en general, una colectivitat poc coneixedora de lo que ha aportat al mon de la cultura, al de l’economia, al del saber en general, i aixo ho paguem en una classe politica que, quan se n’ix de mediocre, se’n va a Madrit (ara tambe a Barcelona) i deixa de ser valenciana per a actuar, sentir i pensar com un espanyoliste o be   com un catalaniste.

La solucio passa per la educacio i per la formacio i, per desgracia, per molt que nos traguen la llengua en algunes campanyes, per moltes ensabonades i per molts discursos de modernitat, la ensenyança està en mans d’uns politics que passen de temes identitaris, en un cos docent que, mira per a on, o està compromes en el catalanisme militant o, com a cosa menys roïna, obvia estos temes i educa i forma com ho faria en…(anavem a posar alguna comunitat autonoma “no historica” de l’Estat, pero sería deixar molt mal als mestres i docents d’unes atres comunitats autonomes que viuen les senyes identitaries de les mateixes i s’enorgullixen de transmetre-les a l’alumnat). Bo, dels pares, en general hi ha poc que parlar; i si ha hagut algun llauger canvi en la seua formacio, els seguix sent dificil poder transmetre alguna cosa que no s’ha vixcut, que no es considera propia o que, en els pijors dels casos es desconeix. Hui seguixen acceptant com a natural que en les escoles s’ensenye als seus fills varies llengües estrangeres, pero no la valenciana. Si a mes afegim que en son molts el pares que han abandonat tota l’educacio en unes atres mans (l’escola i la televisio), dificilment podran transmetre els valors i els sentiments dels que segurament han segut ells hereus.

El passat dia 13 de març, es presentava en public Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV). Nosatres, el Rogle, participarem d’eixa presentacio i no dubtem en donar-li la benvinguda a una entitat que naix en l’anim de mantindre viva la flama del valencianisme, en promoure accions i activitats que nos ajuden a redescobrir la nostra essencia de poble lliure, poble que gojà d’un passat glorios, que viu un present en incertea i al que desigem un futur digne i autenticament valencià. Esperem que ARV, en les seues actuacions, contribuixca a construir este futur.