ROGLE 2-Novembre 2006

EDITORIAL

Desactivant conflictes

El passat 22 de juliol, Ascensió Figueres, presidenta (reelegida en el seu carrec el passat dia 20) de la AVL, feu unes declaracions al dictat dels seus amos. Tornà a dir aixo de que el conflicte llingüistic està “practicament desactivat”. Paren atencio en el llenguage militar que utilisen (“conflicte desactivat”, com qui desactiva una bomba, o una celula terrorista), perque delata el seu subconscient: per ad ells esta “qüestio cientifica” es en realitat una guerra. (Una guerra ¿contra qui?, es la pregunta).

I es que no poden dir que “el problema està resolt”, perque no es cert, i perque aixo no els ha preocupat mai; lo que els preocupa es que es faça notar.

Es com qui, abans de vendre una casa, la pinta per a que no es vegen els clavills. No interessa resoldre el problema estructural que puga haver, lo que interessa es no tindre un conflicte en els compradors. Encara que els fonaments (democratics) s’estiguen podrint, o les termites (del pancatalanisme) s’ho estiguen menjant tot, lo que importa es que parega que tot està be. Els valencians compraran la casa, tornaran a votar-los en les eleccions (la seua unica preocupacio), i la casa continuarà podrint-se per dins. (Haviem escomençat parlant de la AVL i hem acabat parlant de politica; vostes nos perdonaran pero no conseguim apreciar cap diferencia entre estos dos temes.)

Per a la proxima ocasio, els sugerim la següent declaracio, en perfecta sintonia en l’espirit que demostren: “Cautivo y desarmado el pueblo valenciano, han alcanzado las tropas pancatalanistas sus ultimos objetivos lingüísticos. El conflicto ha terminado.”

Pero, per supost, no s’obliden que els actuals “maquis” continuarém lluitant per a recuperar la llengua per al poble, lluitant per la llibertat i la dignitat, i contra els qui, aprofitant la ventaja que els dona tindre baix el seu control els mijos de comunicacio (les armes de les guerres modernes), i la falta d’escrupuls necessaria per a utilisar-los de la manera mes descaradament partidista, conduixen ad este poble, no ya cap a la perdua de la llengua, sino de la seua personalitat tota, fins que ya no sigam valencians, sino simplement “comunitarios”. Per cert, una reedicio, per si encara no s’han donat conte, dels antics “levantinos”. Pero eixa es una atra historia.

Dos 9 d’octubre

Com tots els anys n’hem tingut dos per u. Dos 9 d'octubre el mateix dia. U, el real, el de decenes de mils de persones acompanyant a la Real Senyera, i tambe el dels crits a favor de la llengua valenciana i contra la AVL i els seus responsables politics. L'atre 9 d'octubre, el de Canal 9, el d’un poble en segon terme, mer païsage sense protagonisme perque este se reserva per als politics; un atre 9 d’octubre de piruetes tecniques per a evitar que apareguen en les imagens i sonen en els microfons les reivindicacions i les protestes, i continuar oferint al telespectador un mon idilic de pau i harmonia eternes baix la sabia conduccio del nostre benvolgut lider.

En fi, com tots els anys, dos per u: en el carrer la llebre, i en la televisio, el gat.