ROGLE 22/23-Juliol/Agost 2008

EDITORIAL

Entre manifests i declaracions

La veritat es que nos haviem propost, de cara a l’estiu, no parlar una atra volta de temes que ad alguns els poden resultar massa manits i inclus un tant avorrits, pero no ho hem pogut evitar. Els acontenyiments i la prensa dels darrers dies de juny nos porten a parlar, novament, de la llengua autoctona a rant d’un congrés d’un partit politic, d’un manifest poc oportu i d’unes declaracions d’una allumenada que va vore que se li apareixia el Sol quan la nomenaren presidenta d’un ent inutil –¿o sera banal?- (diem aço perque per a lo que fan ya estava funcionant i molt be l’Institut d’Estudis Catalans). Aço nos durà a parlar d’institucions que resulten una carrega (economica, politica i social) i de l’incoherencia de mes d’un politiquet.

En tots el mijos de comunicacio nos han agobiat en l’ultim congrés del PP; nos agradaria haver pogut felicitar ad este partit, pero la delegacio del mateix en Valencia no nos ha donat l’oportunitat, perque a mes de sucursalista i espanyolera, aborda en falacies, cinisme i superficialitat temes tan trascendents com els que constituixen els identificadors basics de la condicio de valencians: la llengua i la cultura valencianes. Per cert, a un tal Costa –molt ben parlat ell- encara no li hem sentit dir ni una paraula en valencià, ¿sera per allo d’expressar-se en la “lengua común de todos” i seguir aixina fent punts per si l’arrepleguen per Madrit, encara que siga com a Secretari de comunicacio (seguint els passos de González Pons) o algun atre carrec secundari, que son els unics que conseguix el “gran poder valensiano” del que ara es goja en el carrer de Genova de la capital del “Reino”?

Acabat el congrés dels conservadors, i encara sense poder digerir esta posada en escena, un colectiu, al qual dona l’image Fernando Savater, nos obsequià en un manifest que titulaven: “Manifiesto por la lengua común” (23/06/2008). Considerem que este manifest es poc generos en lo particular i en qui creu en una Espanya mes plural i rica –tant llingüistica com culturalment-. Podem coincidir en una cosa, s’ha de respectar el dret llingüistic que es de les persones i no dels territoris; aixina, ningu pot negar-li el dret a parlar en valencià a un valencià en Madrit, o en Berlin, si vol, ¿pero te el dret a exigir que li responguen en valencià? Efectivament el dret / els drets son de les persones i d’aquells o d’aquelles coses als quals estes els els reconeixen; pero els territoris, a mes de presentar una faç fisica, son el soport de l’assentament de grups socials i de  les cultures que estos han generat i generen. Tambe es un dret respectar aço. No nos agrada el contingut del manifest perque despres d’afirmar taxativament que les llengües no tenen drets, insistix en la singularisacio de la llengua de Castella, en dotar-la d’un estatus singular, que no necessita, donat que no està en perill, i molt menys en Valencia, a on si que perilla la llengua propia per la pressio de l’idioma castella. Els parlants d’esta llengua, en l’excusa de que es la “llengua comuna”, en molts casos no fan el mes minim esforç per parlar el valencià (per eixemple, el Sr. Costa ya citat); actitut comoda, si no despreciativa, que manifests com el que citem contribuixen a potenciar. Sense oblidar que a mes, en el cas de Valencia, s’afig ad esta situacio la pressio del catala i la imposicio del subvalleca* sobre la llengua materna dels valenciaparlants: la llengua valenciana.

I clar, ad eixe perill -sí perill- com el que ya anunciara Josep Mª Bayarri en 1931, no li falten colaboracionistes en Valencia, encara que per fi van deixant-se d’eufemismes i van dient-li a les coses pel nom que els correspon. Tant la Sra. Figueres (AVL) com el Consell/Govern valencià –que mai han negat lo de la “unitat de la llengua” (¿nos preguntem de quina?, perque no deu ser de la llengua valenciana, que a pesar de ningunejar-la permaneix unida i viva fora dels ambits oficials) segons tots els dictamens i documents que elaboren- es dediquen a potenciar i promocionar la llengua catalana entre els valencians. Els exigim mes i mes claritat. Sería bo que foren honests i que per fi es dediquen a parlar del treball que estan fent per a introduir el català en Valencia, per a potenciar-lo en els curriculums escolars i per a promocionar-lo entre la societat civil a base de subvencions i d’unes atres mides.

En este sentit hem de felicitar a la nulera, (suponem que preferiria allo de “a ‘la’ Figueres” perque es mes “culte”), puix en unes declacions fetes al diari Avui, la presidenta de la AVL baixà la guardia i reconegue la “unitat de la llengua”, aço es, que el valencià no es mes que catala, opinio que coincidix en lo que pensen tots en eixa institucio i que documentalment tenen dictaminat, en l’absolut recolzament del govern de la Generalitat. Convidem a uns i ad atres a que siguen ben clarets en la terminologia que usen i que no els faça por parlar de catala –“lleguatge culte entre els cultes”–; nosatres com a valencians ens reservem el dret a no donar-los cap credit. Si que recomanem a qui nos lligga i tinga la llengua valenciana com a materna que no faça cas ad eixa gent(ola) i no perga ni una paraula, ni un fonema, ni una entonacio del seu parlar i, en fidelitat, seguixca fent us de la llengua depresa dels llavis materns i/o parterns.

_________

*Els recordem la definicio que donavem del terme “subvalleca” en el numero anterior.