ROGLE 24-Setembre 2008

EDITORIAL

Regne de Valencia

El mes de juliol passat el NoDo del PP (Canal Nueve) nos retransmetia la presentacio que dit partit fea de les seues ponencies per al proxim congrés “regional”. En el cartell promocional es llegien els tituls de les quatre ponencies sobre les quals es centrarà el conclau: “Vida”, “Futur”, “Comunitat” i “Partit Popular”.

¿Troben vostes per algun raco alguna referencia a la “regio” de la qual parla el congrés? ¿Per quín lloc apareix el nom “Valencia”?

Fins fa doscents anys les nostres terres nomes tenien un nom: Regne de Valencia. Ocasionalment se n’usava algun atre: regio, païs, etc, pero nomes com a alternativa, per a evitar repetir en el discurs lo de “regne” massa a sovint. No obstant, a partir del segle XIX el proces de provincianisacio requeria un canvi de denominacio. En el cas dels atres regnes no hi havia problema puix en general la capital te un nom diferent, per lo que, per eixemple, el Regne de Navarra es quedà en “Navarra”, que no es confon en la capital: Pamplona. El cas de Valencia, per a evitar eixa confusio s’han succeit, i superpost, diferents denominacions: Región Valenciana, Levante (espanyol) i  Païs Valencià (durant la Segona Republica, i per allo d’evitar referencies monarquiques). En acabar la  Guerra Civil el catalanisme s’apropià d’esta ultima denominacio carregant-la d’un significat sucursaliste per lo que en la Transicio s’obrí un conflicte, que se tancà en fals en lo de Comunitat Valenciana.

Noten vostes que, mentres en “Regne de Valencia”, “Valencia” es un substantiu, aço es, es substancial,  en totes les atres denominacions lo que queda es un adjectiu: “Valenciana”, de modo que el substantiu, lo substancial, es la condicio de regio, de païs o de comunitat, i secundari queda lo de ser “valenciana”.

El cas de “Levante” encara es pijor puix es una simple referencia geografica des d’un punt de vista alie: efectivament, estem a llevant de Madrit. ¿Per qué no ha desaparegut totalment esta denominacio en les referencies que dels valencians fan en el restant d’Espanya?

Ningu parla ya de les “Provincies Vascongades”. Els vascs consideren esta denominacio despreciativa perque remet a la condicio provincial (respecte d’Espanya), i per aixo sempre se parla de Païs Vasc o de Euzkadi. En canvi, dia si i dia tambe, en els mijos de comunicacio el “Levante” i el “levantinos” sempre el tenen en la boca. Ningu parla de cap tradicio “sureña” o “meridional” quan se referix a una tradicio andalusa, ni parla d’una festa tipicament “septentrional” o “norteña” quan se referix a una festa cantabra, asturiana o vasca, per eixemple, cosa que passa continuament quan parlen de temes “levantinos”.

¿Per qué estes coses nos passen sempre als valencians? Puix perque nos falta consciencia de poble i tenim els politics que tenim, sempre vassalls del centralisme.

L’atre cas notable de denominacio sucursalista es el de “Païs Valencià”. Este nom, des dels anys xixanta, vol dir “païs que forma part dels Països Catalans”. Alguns afirmen que no necessariament el nom te perque estar relacionat en el pancatalanisme, sino en el “progressisme” del significat original. Obliden que el significat de les paraules no es el que u vol donar-li, sino el que els dona el conjunt de parlants de la llengua, i està clar que quan algu diu “Païs Valencià”, tots els qui l’escolten donen per supost la seua militancia catalanista.

“Región Valenciana” es, de nou, una mera denominacio geografica, que obvia l’organisacio social, cultural o politica que l’ocupa.

Queda lo de “Comunitat Valenciana”.

¿S’imaginen que Normandia, o Baviera, se digueren “Comunitat Normanda” o “Comunitat Bavara”? ¿No els donaria pena que els descendents dels Medici renunciaren al nom de la seua provincia (i de la ciutat): Florencia, carregat d’historia, dens i sugerent, per a assumir el meliflu, blanet, desvalaït nom de “Comunitat Florentina”?

¿I per qué acceptem en eixa passivitat similar denominacio per a la seua Valencia? ¿Acas som manco?

Pero esta expressio no es prou despersonalisadora encara, per lo que sempre que poden, com en el cas que hem comentat al principi de l’articul, li lleven lo de “Valenciana”, per a deixar-ho en “Comunitat”. I aixo passa continuament, vinga o no vinga a conte. Ho fan tant els de dins com els de fora, en prensa, radio o televisio, i molt especialment el partit actualment en el govern. Pronte ya no nos direm “valencians”, sino “comunitaris”.

En el Rogle hem decidit usar la terminologia que ya fa temps adoptà una part del valencianisme: Regne de Valencia, o la seua derivacio natural: Valencia. Aço no porta a confusio si quan nos referim a la capital ho fem sempre en l’expressio “ciutat de Valencia”, o “Valencia ciutat”. Recordem que Mexic es el païs, i la capital es Mexic D.F., i que la capital dels Estats Units se diu Washington D.C. perque un dels estats es diu tambe Washington. A cada u lo seu. Al cap i a la fi el nom “Valencia” es patrimoni de tots el valencians, i han de ser els ciutadans del Cap i Casal els que facen la distincio quan pertoque.