|
ROGLE 25-Octubre 2008 EDITORIAL Segon aniversari, i avant |
|
25 numeros del Rogle publicats, dos anys d’ilusio i de treball realisat. Com a associacio nos congratula poder seguir complint en un dels proyectes que nos plantejarem en constituir-nos: ser una veu mes que se suma al valencianisme, una senzilla aportacio que preten aportar dinamisme, critica i optimisme en este moviment que no es de majories, pero si de concienciats homens i dones que viuen i treballen la Patria Valenciana. Pot pareixer que el nostre mensage es pert en mig d’una societat avida de consum i de cosmopolitisme, pot pareixer que aço no es mes que una goteta d’aigua dolça en mig d’un ocea. Pot pensar, qui lligga per primera volta el Rogle, que es un clam en el desert; pero nos consta que no es aixina perque hem tingut la satisfaccio de constatar que mes d’una idea i mes d’una proposta ha segut tinguda en conte i ben acollida entre els qui no dubten en supeditar els interessos particulars en benefici del colectiu valencianiste, i nos consta que tambe els “atres” -els nacionalistes espanyols i els “regionalistes de tramontana”- nos han llegit; confiem en que mes d’una denuncia a tan artificiosos proyectes puga fer-los recapacitar i atendre alguna vegada ad aquells que no compartim, ni admetem, un proyecte uniformisador que menysprea el dret que nos correspon com a poble dins el context dels atres pobles. Es octubre, celebrem la nostra festa nacional: honrarém al rei llegislador, Jaume I, i, com sempre, rendirém homenage a la nostra Senyera coronada, simbol historic de les llibertats valencianes. Es octubre i es moment d’exaltacio valenciana i valencianista. Nosatres no escatimarém entusiasme, pero sabrem dosificar-nos per a que nos dure fins al proxim 9 d’octubre i sempre. Viurem en valenciania el nostre temps, evitarém el victimisme, que no les sanes reivindicacions, i procurarém no tirar les culpes de les nostres carencies a uns atres. Fermament solicitarém justicia, exigirém paritat i censurarém el menyspreu de les “dogmatiques” autoritats de la cultura i dels qui nos venen politicament palla i fum, davant la seua incapacitat per a liderar un proyecte nacional valencià puix s’engrunsen i es deixen dur, obnubilats, per les decisions estatals que sempre prenen uns atres. Es octubre i temps de festa, d’enamorats valencians i de reviscolament nacional, Aprofitem estos dies per a contar als nostres fills lo que l’escola els nega o disfrassa, aprofitem estos dies per a anar creant solage valencianiste en eixes generacions que han de ser el testic i el testimoni d’una llengua i una cultura en el globalisador -uniformisador- mon que, cada dia, se nos va imponent en mes celeritat. Es octubre: ¡Vixca Valencia!, ¡lliure de complexos i coents sucursalismes! ¡Vixca Valencia!, ¡plena de ciutadania conscienciada i de proyectes que facen poble en harmoniosa germanor!
|