ROGLE 26-Novembre 2008

EDITORIAL

Un 9 d’Octubre entretingut

Cada nova iniciativa del govern valencià es descrita automaticament com lo millor en el seu camp: el millor auditori d’opera (el Palau de les Arts), els millors estudis de cine (la Ciutat de la Llum), la millor escola de musica (encara per fer, pero ya es la millor)... No entenem perque no fan el mateix alardo respecte de Canal 9.

El passat 9 d’octubre donaren una atra mostra del seu mestrage. En el moment de baixar la Senyera, des de l’edifici contigu a l’Ajuntament un grup d’ultres despenjà una enorme bandera independentista catalana (la de les barres en una estrela dins d’un triangul groc). Immediatament el public assistent ocupà l’espai inferior per a impedir que la Senyera passara baix del simbol provocador fins que este no es retirara. La provesso civica quedà detinguda durant quaranta minuts. Els responsables de la retransmissio, en uns reflexos extraordinaris, propis d’uns professionals entrenats en estos menesters, feren un desplegament impressionant per a que esta espectacular noticia NO arribara als telespectadors. Al principi els locutors estigueren parlant vanalitats mentres les camares evitaven cuidadosament mostrar l’incident, pero com la cosa s’allargava començaren a fer insulses conexions en uns atres llocs del recorregut i, finalment, insertaren imagens ya emeses, per a reomplir. Quaranta minuts d’anims enardits d’un public que responia a l’ofensa en crits i chiulits, mentres els pallassos del balco s’entretenien en botets, braços en alt i inclus bocines, changlant-se de l’acte i dels assistents,...i els periodistes parlant-nos de l’orage.

Lo dit, hauria d’existir un premi a l’eficacia manipuladora, per a poder donar-los-el als responsables d’informatius (mes be de la programacio tota) de Canal 9, i en el mateix acte, per supost, retirar-los el titul de “periodistes”, si es que els pobrets no s’han autodestruit ells a soles, de pura vergonya.

Pero si pel mati fon la manipulacio de l’actualitat, per la vesprada tocava la de l’Historia.

Ara els ha pegat per dir que Jaume I fundà el regne de Valencia, en conte de conquistar-lo.

Ya pel mati, al començament de la provesso, davant d’una camara de Canal 9 Rita Barberá dia: “Hace 770 años que don Jaime conquistó el Reino de Valencia... creó el Reino de Valencia“, el titubeig dels punts suspensius no eren un aclariment, sino manifestament una rectificacio sobre la marcha: per un moment se li havia oblidat la lliço. Podem imaginar a Na Rita eixa nit, despres de rebre l’escamo de Francisco Camps (o, com ell voldra ara, Francis Fields), escrivint cinc centes vegades “Jaime I no conquistó el Reino de Valencia, lo creó” (en castella, per supost, fins ahi podiem aplegar).

Pero, diran vostes, ¿per qué es tan important per ad ells eixa distincio entre conquistar i fundar? Puix perque si Jaume I fundà el Regne vol dir que lo que som ho devem exclusivament a lo que nos portaren, que la nostra identitat no es propia, forjada des de l’antiguetat, sino importada des del nort (i, junt en ella, la llengua, per supost). Transmetre una visio dels valencians sempre subordinats a una entitat superior, abans la Corona d’Arago, ara Espanya, en conte d’un Poble que ho és independentment de que els avatars de l’Historia nos hagen unit a uns atres pobles en diferents instants.

No cal dir que esta consigna es repeti continuament en la retransmissio de la vesprada de la Cavalcata que recreava la de 1428.

El mateix objectiu despersonalisador te el fet de que la bandera mes gran de les que passaren fon el que diuen “peno de la conquesta”. Aço es una doble falsificacio. Primer perque eixa tela no es la que menciona Jaume I en la seua Cronica que despenjaren els moros d’una torrre de la ciutat. Les proves per a fer esta afirmacio son varies, i no es la manco important l’estat d’histeria colectiva en que entrà el catalanisme quan una regidora de l’Ajuntament, en 1994, propongue fer la “prova del polen” per a determinar la seua antiguetat. El molt “cientific” catalanisme no parà fins que consegui que l’alcaldesa (de nou Rita) impedira fer dita prova. La doble falsetat ve perque en la cavalcata original, que tant han insistit en que havien recreat de forma fidedigna, no podia haver participat mai eixe peno, perque, inclus si fora autentic, no hi ha cap noticia d’ell fins a 1551, data en la qual l’historiador Pere Antoni Beuter (conegut, per una atra banda, per la seua fantasia) el menciona en la seua Crónica de España. Es dir, en 1428 faltaven cent vintitres anys per a que algu s’enrecordara del “peno”.

De les moltes falsetats mes que hi hague ne mencionarém una, que, estava clar, no podia faltar: la de parlar sempre de la Senyera “de la ciutat”, lo qual es tan aberrant com referir-se a la bandera de França dient-li la bandera de Paris: la Real Senyera ho era –ho fon sempre- de la Ciutat i el Regne de Valencia.

Manipulacio, falsetats, desinformacio, censura,... en resum, un 9 d’Octubre entretingut.