ROGLE 28-Giner 2009

EDITORIAL

Inocents

Estem plantejant-nos propondre un canvi en la celebracio del dia dels valencians: passar-lo del 9 d’octubre al 28 de decembre. Un canvi molt adequat si tenim en conte que resulta dificil imaginar cap lloc en el mon en mes inocents per metro quadrat que esta terra valenciana.

Vejam-ho.

Per a no remontar-nos massa en el temps començarém per Constanti Llombart, el nostre inspirador, que tractà inocentment d’unir als escritors “de guant” i als “d’espardenya”. Esperava que la valenciania que aparentment els unia fora mes forta que les diferencies de classe. No contava en que la coentor insuperable de la burguesia –la del “regionalismo bien entendido”- impediria eixa unio en gent que, ademes de ser d’extraccio social mes “baixa”, era “massa” reivindicativa.

Mes avant, inocents foren aquells firmants de les Bases del 32 que de veres es pensaven que es tractava d’un acort provisional, el qual havia de durar nomes el temps necessari per a elaborar unes normes ortografiques autenticament valencianes. El resultat ya el coneixem, les dites bases -que no eren en realitat mes que les normes de l’Institut d’Estudis Catalans en unes poques concessions a la llengua valenciana- no les aplicaren ni els seus promotors, que sempre usaren l’ortografia pura del catala, sense cap concessio per minsa que fora. I bon profit que li han tret, i continuen traent-li, a l’inocent firma del pare Lluïs Fullana, encara que ad este li quedà prou suspicacia per a afegir de la seua ma que firmava “ates lo caracter provisional” de les mateixes i que mai arribà a utilisar-les, perque no les considerava adequades per a la llengua valenciana.

Inocents foren tants valencianistes que a lo llarc de tot el sigle passat cregueren en la “germanor” en els catalans, a pesar de l’evidencia continua de que els seus colegues de Catalunya no han vist mai als valencians  com a germans, sino com a subordinats.

Inocents son els que, encara ara, creuen que es possible un acostament entre valencianistes i pancatalanistes. Es pensen que tart o pronte podran traure ad estos ultims dels seus erros, baix la conviccio de que, al cap i a la fi, son “intelectuals” i, per tant, supostament, gent raonable. Ignoren, en la seua perillosa inocencia, que la capacitat intelectual i la preparacio no tenen res que vore en esta qüestio. No son pancatalanistes perque hagen cregut equivocadament certes mentires; creuen eixes mentires perque volen ser pancatalanistes. Es tracta de la mateixa burguesia provinciana de sempre: abans es castellanisava per coentor i ara es catalanisa per esnobisme.

Inocents els que es pensaven que el fet de que els governs valencians del PP continuaren en el proces de catalanisacio, en contra de lo que havien promes en les seues campanyes electorals, era degut a la pressio politica que des de Catalunya s’eixercia sobre Madrit. Quan eixa pressio deixà de servir d’excusa, al continuar la catalanisacio a pesar d’alcançar el PP una majoria absoluta en els governs central i valencià, els mes inocents, buscant encara alguna disculpa, volgueren creure que la rao estava en la por de la Conselleria a fer front a l’entramat catalaniste que domina el sistema educatiu. Pero ara resulta que no ha hagut inconvenient en enfrontar-se al rebuig de tota la comunitat educativa per a defendre eixe exotic invent de la “Educacio per a la Ciutadania en angles”. I tot aço, no per a atendre cap necessitat dels valencians, sino nomes per a servir als interessos del seu partit fent oposicio al govern de Zapatero.

¿I qué dir de la pugna juridica que mantenen la Conselleria i les universitats? Ad estes ultimes el nom “valencià” els dona oix per lo que volen usar eixe destrellat de “academicament catala”, i, per supost, volen que els seus tituls de Filologia Catalana acrediten el coneiximent del “valencià” en les oposicions; coses a les quals la Conselleria s’opon. Encara quedarà algun inocent que veja en esta oposicio una defensa de la llengua valenciana, quan en realitat lo unic que diferencia a les dos parts son les formes: les universitats volen continuar catalanisant a tota maquina, i la Conselleria vol fer-ho d’amagat, per a no perdre vots.

Inocents tambe son tants catalanisats que s’han cregut les mentires sobre les “veritats cientifiques inqüestionables” i sobre lo “progressiste” que es despreciar la llengua del poble per a acabar parlant eixe “subvalleca” fabricat en els despachos dels politics i dels aficionats a l’ingenieria llingüistica. Inocents sobre tot si es pensen que eixa jerga te futur, quan es notori que lo unic que fa es espentar als valenciaparlants cap al castella. ¿O es pensen que l’actual govern colaboraria en tanta intensitat en el proces catalanisador si no hagueren entes fa ya temps que el resultat final sera una definitiva i absoluta castellanisacio dels valencians?

Inocents en fi nosatres, els autors d’esta publicacio -fidels al cap i a la fi a l’espirit de Constanti Llombart-, per pensar que l’improvable llectura d’estes pagines estimularà ad algu a una reflexio que l’ajude a perdre la seua inocencia.