ROGLE 30-Març 2009

EDITORIAL

“Inadmissible”, “inacceptable”… Impresentables

Una mes, i en van... De nou el govern de Camps posa el crit en el cel per un tema que nos consta tenen mes que assumit; al cap i a la fi ells l’han provocat, encara que el seu electorat, no arribe, o no vullga, apreciar l’hipocresia de les seues actuacions.

El divendres dia 13 de febrer el conseller Rambla i el president Camps s’esgarraven les vestidures i rebuscaven en la polemica i en un discurs valencianiste que, ni ells se’l creuen, ni nosatres els considerem dignes de representar. Precisament el qui fon “correveidile” del Sr. Zaplana, el qui s’entregà en cos i anima preparant el cami per a la creacio de la AVL, i s’ocupà de que esta institucio no solament fora una realitat, sino que despres, i quan arribà a la presidencia de la Generalitat, determinà –qüestio insolita en qualsevol ordenament juridic- la seua introduccio i blindage en el cos estatutari; ara se li remou la pancha i li molesta que el Govern de Madrit aprove la reciprocitat de les emissions de les televisions catalana i valenciana, en l’excusa d’una identitat idiomatica que basen en el dictamen de la AVL (la seua academia i la del seu partit -el PP-), i en no se quantes sentencies judicials (tambe basades en la llinea d’actuacio de la seua AVL).

La ¿“valenciania”? encesa en flama del govern valencià es traduia en la següent pantomima davant de la prensa:

- “El vicepresidente y portavoz del Consell, Vicente Rambla, señaló hoy que es “inadmisible” que los socialistas a nivel nacional consideren a la Comunitat y a Cataluña “un lugar en el que se comparte la misma lengua”. (Las Provincias, 13/02/2009).

- “Francisco Camps afirmó ayer que el día que los valencianos “claudiquen ante cualquier circunstancia de homologación entre el valenciano y el catalán, no será nuestro pueblo”, no obstante, aseguró que eso “no pasará nunca”. “El día que haya una homologación total serán otras autoridades las que decidirán sobre la lengua del pueblo y del sentimiento valenciano” señaló”. (Las Provincias, 13/02/2009).

I nosatres diem ¡NO S’HO CREUEN! i que aço te un nom: cinisme, perque si s’ho cregueren no haurien potenciat l’institucio que “cientificament” i despres de molts circumloquis proclama als quatre vents que valencià i catala son lo mateix; no hauriem de soportar campanyes publicitaries en “valencià no genuï”; els nostres escolars no haurien de llegir lliteratura i autors estrictament catalans en l’assignatura “mal-dita” de valencià; i per supost com a ciutadans no hauriem de sofrir el llenguage “catalanesc” de l’Administracio que presidixen, ni hauriem de soportar tot l’entramat de “comissaris” llingüistics que nos indignen en la persecucio que fan de qualsevol expressio netament valenciana i busquen sempre la forma “cientifica” per a substituir-la, en l’objectiu de que nos expressem igual i millor que els catalans naixcuts en les Rambles de la ciutat comtal.

Com tambe es denunciava en la prensa, la seua estrategia es recurrent: quan tenen algun problema, i ara pareix que en tenen i de grossos, trauen el tema mes manit en la socitat valenciana, el de la llengua (i quan no, el de l’aigua), i apelen ad eixos atacs furibunts que sempre nos volen fer creure que procedixen de fora. I es cet que aixo existix, pero precisament gracies a la seua colaboracio. Ara, igual que quan governaven els qui obertament es proclamen propancatalanistes, consentixen als qui no tenen mes mira ni objectiu que identificar valencià i catala, inclus culturalment i socialment, per a que a la fi i “cientificament” el gentilici valencià i tot el seu significat desaparega i es diluixca amparat en el dels veïns nortenys.

A nosatres, i a molts ciutadans mes, nos tenen patint i preocupats per un tema que als politics els esvara, fins al just moment d’afrontar una campanya electoral. Sabem que en realitat la seua maxima preocupacio es que la llengua valenciana –element incofonible de la nostra cultura i identitat- desaparega a favor de “la lengua común”, perque aixo segur que nos fara “ser más finos, y además la hablan muchos millones de personas en el mundo”. Que aixo del bilingüisme no ho veuen ells massa practic.

Per cert i per a acabar tres cosetes: primera, pobres catalans si poden a la fi gojar de la possibilitat de vore el Canal 9; si creien en la pluralitat, voran ad esta com un be del qual en algun moment pogueren fruir. Segona, la llei prohibix explicitament l’emissio de les televisions autonomiques fora del seu ambit; sobren, puix, discursos buits i no cal mes que aplicar-la; i, si se vol canviar, ¿per qué eixa llimitacio a dos televisions?, ¿per qué no poder vore totes les televisions autonomiques en tots els llocs? I tercera, ni el Molt Honorabe, ni cap politic, ni cap autoritat te capacitat per a decidir sobre la llengua i el sentiment valencià, a no ser que siga sobre el seu propi sentiment i la seua propia llengua.

Els qui creem en la substantivitat de la llengua valenciana i en la llibertat individual de les persones mai podrem estar al costat d’estos “representants del poble” que lo unic que representen son els interessos de la seua casta política.