ROGLE 33-Juny 2009

EDITORIAL

Entre brofegades i elitismes, estem aviats

El passat 25 d’abril Alfonso Rus, president de la Diputacio de Valencia, en un mitin en Xativa feu unes llamentables declaracions en les que calificà de “gilipollas” als professors que diuen ‘aleshores’ i ‘gairebe’ i, referint-se als professors que cridaren contra Francisco Camps en una manifestacio, exclamà: "A esos que querrían ponernos a nosotros con la cabeza boca abajo no vamos a darles el gusto. ¡Vamos a rematarlos, vamos a rematarlos!". (Dies despres, el 2 de maig, davant de les critiques que va rebre, aclari que volia dir “rematarlos” politicament, pero es reafermà en tot lo demes que havia dit.)

Estes declaracions les feu a rant d’una manifestacio universitaria i tres dies abans de la folga contra la politica educativa del Consell que anaven a protagonisar els professors de primaria i secundaria el dia 28 d’abril. El senyor Rus pot ser un desnortat, pero no es bovo; eixa forma grossera d’expressar-se no es casual; ha conseguit cridar l’atencio per a que cale el mensage que li interessa: “poc importa l’estat de l’educacio, o els problemes de Francisco Camps en la justicia, o qualsevol atra circumstancia, lo que importa es que l’unica alternativa al catalanisme es el PP.”

No cal dir que la reaccio de l’oposicio politica i social fon immediata i categorica.

Tot aço forma part de la politica actual i ya estem aveats a esta classe de descalificacions creuades. Pero, quan es tracta de la llengua valenciana, la cosa no es para ahi, sino que, una volta tenen l’excusa, la maquinaria catalanista es posa immediatament en marcha per a desprestigiar al conjunt del valencianisme.

No anem a dir res que no es sapia, pero anem a recordar cóm funciona la cosa. Tots sabem que, de sempre, els poderosos han utilisat unes tecniques concretes per a manipular al poble; el ‘pa i circ’ dels romans es un eixemple conegut. En el sigle XX estes tecniques s’han perfeccionat i s’apliquen de forma quotidiana en totes les democracies. Una de les estrategies mes eficaces consistix en inocular prejuïns contra tot aquell que destorbe. Per a fer-ho creen uns estereotips per mig dels quals associen tot lo bo als ‘meus’ i tot lo roïn al ‘atres’. En el cas del catalanisme els estereotips basics (n’hi ha mes) que han creat i que difonen insistentment a través del sistema educatiu i dels mijos de comunicacio afins son els següents:

“El catalanisme es ciencia i progressisme; el valencianisme es ignorancia i fascisme.”

No es casual que els dos calificatius que mes han empleat per a referir-se a Alfonso Rus han segut el de ignorant i el de fasciste. Eixa descalificacio no s’ha parat en el personage o en el Partit Popular -lo qual  forma part de la dinamica politica habitual-, sino que s’ha estes, implicita o explicitament, a tot aquell que defen la llengua valenciana, es dir, a tot el valencianisme.

Una persona poc informada pensarà que esta acusacio es correcta, donat que la ciencia dona (aparentment) la rao al catalanisme i que les uniques intervencions del valencianisme de les que se dona noticia van acompanyades d’esta classe de manifestacions extemporanees. Aci es a on es posa de manifest l’eficacia d’un atre dels recursos essencials de la propaganda catalanista: la censura selectiva. Cada volta que algu s’expressa en defensa de la llengua valenciana a la manera intempestiva d’Alfonso Rus, se li dona un gran reso, donant a entendre que eixe es el prototip del comportament i el pensament valencianiste; en canvi, les opinions d’experts que tenen extensos coneiximents de llingüistica, les conferencies, la publicacio de llibres que denuncien en arguments, en treballs d’investigacio, en solvencia, la falsetat d’eixa “ciencia” oficial, son sistematicament silenciats.

La propaganda catalanista es tan eficaç que arriba a fer passar per progressista i d’esquerres una ideologia classista que defen l’imposicio, per part d’una elit, dels seus criteris a un poble al qui nega el dret a opinar i decidir.

Pero encara queda una cosa que dir sobre Alfonso Rus. La principal de les acusacions que se li pot fer es precisament aquella que el catalanisme no ha volgut destacar, perque no conve a la seua propaganda: el cinisme que supon descalificar als professors per usar ni mes ni manco que el llenguage que prescriu la AVL, eixa institucio que el seu partit, tan “valencianiste” ell, ha creat per a potenciar la substitucio llingüistica. O, millor dit, per a eternisar el conflicte i que la gent, farta del catala, es passe en massa al castella.

Alguna cosa bona te tot aço: entre les brofegades populistes d’uns i l’elitisme manipulador dels atres, a poc a poc al valencianisme constructiu se van sumant aquells que fugen d’estes maganches perque volen continuar pensant per ells mateixos.