ROGLE 34/35-Juliol/Agost 2009

EDITORIAL

A l’estiu tot lo mon viu, i alguns tot l’any

Iniciem l’estiu, caloros i intens, una estacio en la que la majoria de nosatres buscarém uns dies per a desconectar de la realitat que hem vixcut durant tot l’any. Este periodo vacacional tambe arriba al nostre bolleti i en el present eixemplar cobrirém els mesos de juliol i agost, com ya ha ocorregut en anteriors etapes. Despres de llegir-nos no renuncien a fer alguna atra llectura en llengua valenciana (per ad aço no hi ha mes que revisar la “Resenya bibliografica” d’este o d’anteriors numeros i decidir-se per alguna publicacio).

A pesar del fragor vacacional el Rogle no descansa del tot, mes be dedicarém part d’este temps d’oci a preparar, a ser possible en la colaboracio d’unes atres entitats afins, diferents activitats que ajuden a consolidar un proyecte valencianiste cultural i social, i que, necessariament, algun dia haura de ser tambe economic i politic.

No es facil dur avant un proyecte, cada vegada mes necessari, de revalencianisacio de la societat valenciana. Es dificil perque la majoria vivim obnubilats pels tendenciosos mijos de comunicacio, i pel seu maxim exponent manipulador, el Canal “noi”, bolleti oficial de les gestes “peperes” i opi adormidor de la nostra societat, tots els quals fan mes i mes dificil que qualsevol veu discrepant puga ser oida. Som conscients de que hi ha una compliç censura a tot allo que puga revertir en eixe proyecte de valencianisme de construccio que te dret a ser conegut per la societat.

Festes i festetes, grans events que sagnen les arques de les institucions publiques i les bojaques dels ciutadans, seguiran sent el centre d’atencio i l’actual estampa que es ven del nostre poble. Mentrestant la realitat es que, com a colectivitat, som els destinataris de proyectes sempre inconclosos o que se dilaten sempiternament en el temps, som l’objectiu de grans promeses incomplides, pero sobre tot som espectadors d’escenificacions multimillonaries que fan d’esta la terra de Jauja, convertint-nos aixina en passius protagonistes d’un immovilisme social en el qual procuren mantindre’ns, i que nomes es veu esguitat, de tant en tant, per algun “Salvem…” que, mira per a on, sempre estan lligats al pseudoprogressisme i al pancatalanisme obsessiu.

Resulta, si es vol ser critic, dificil, molt dificil, no parlar de la situacio de l’educacio en Valencia –som la coa de l’Estat en resultats-, alhora que eixemple del dogmatisme que treballa en el desenroll d’accions antivalencianes i en pro de proyectes unitaristes despersonalisadors a nivell cultural i politic… Igualment es precis parlar de les infraestructures, les carencies de les quals contribuixen a l’endarreriment del nostre desenroll, o de la falta de vertebracio territorial i identitaria, o del circ mediatic en que acaben convertint-se els programes d’ajuda social, retratats cada dia en la “noticia solidaria”; i encara haurem de parlar de proyectes sectaris similars als que possibiltaren que el nacionalsocialisme alema invadira Austria i començara el seu expansionisme belic en Europa, proyecte que tant es pareix al d’eixos que en el nom de la “kultura catalana” han iniciat determinats colectius i dirigents municipals –obcecats fonamentalistes i traïdors a la Patria Valenciana-; es el cas de Morella, Gandia, Vinaros o Sueca, que s’han apresurat a sumar-se a la Fundacio Ramon Llull que es dedica a la promocio de la llengua i la cultura catalanes, que, en lo que als valencians pertoca, significa una creuada per a fer català lo que mai ho fon.

Mentrimentres assistim al desenroll del PlanE, d’ajudes de l’Estat, que en molts casos s’han materialisat en inversions prescindibles, o seguim a l’espera de saber en qué es traduix el Pla “Confianza” de Paco, que ya vorem d’a on el pagarà si el seu govern deu mes que divisa.

A pesar de tot, molts se n’aniran de vacacions tranquils, i ho faran pensant –d’aixo s’encarrega Canal “noi”, com ya hem dit- que els nostres actuals politics velen espartanament pels seus interessos –els nostres de Poble-. Ad estos els diem que no es preocupen puix, a setembre i a l’inici del curs politic, seguiran pintant-los-ho tot de color de rosa (ya que mai ho pintaran de blau).

Nosatres fruirém d’este periodo imminent de descans que sense dubte necessitem i seguirém reflexionant sobre l’hipocresia que s’impon en la nostra societat alhora que aconsellem viure un estiu en valencià, compatibilisant la llectura en alguna visita ad algun poble nostre en el qual encara es possible escoltar a les seues gents parlar sense complexos la llengua valenciana, i no el “llenguatge nurmalitzat” que el PP impon en l’escola i en els mijos de comunicacio.

A l’estiu tot lo mon viu, encara que uns millor que uns atres i, mes encara, alguns vividors que saben fer-ho durant tot l’any i a costa dels demes.