ROGLE 37-Octubre 2009

EDITORIAL

Compromis renovat

9 d’octubre, tercer aniversari del Rogle, compromis valencianiste renovat… Tot nos mou a seguir treballant i seguir complint en els objectius que nos marcarem en el moment de constituir-nos com associacio: dependre, conrear tot lo valencià i sobre tot ser una veu independent en este mon mercantiliste en el qual casi tot se compra i es ven.

Pareix que fon ahir i ya portem en este 37 numeros publicats, mes tres extres dels quals nos sentim orgullosos: Asterich, Decalec del valenciaparlant (en colaboracio en unes atres entitats) i Ausias March, homenage, tres numeros en els quals hem volgut utilisar tecniques diverses: la del comic, la del cartell, i ara, en l’ultim, el format  classic de la nostra publicacio, i tot en l’objectiu d’arribar a mes llectors, per tal de somoure consciencies i, de manera divertida en uns casos, en recomanacions en uns atres i sempre en informacio veraç, anar presentant un cami que nos ajude a ser poble i poble en dignitat.

En el tercer aniversari del Rogle, nos haguera agradat transmetre que podem escriure en llengua valenciana sense ser discriminats, que el numero de parlants en la nostra llengua aumenta, que “Canal noi”, la televisio mes manipuladora i partidista, nomes possible en una republica bananera, es plural i veraç, mes encara, que usa el valencià i no el subnormalisat coent, eixe que ultilisen tambe determinades persones per a elevar el seu estatus social i tractar d’impressionar en un llenguage artificios i anacronic; nos haguera alegrat tambe celebrar este, el nostre aniversari, comprovant que aumenta el pes especific dels valencians en l’Estat espanyol, que tambe aumenta el respecte cap a nosatres des d’atres arees, cultures i pobles, que la nostra subordinacio claudicant cesa, que tenim politics valencians que se qüestionen “ofrendar nuevas glorias” a canvi de res i que les seues accions son coherents en lo que diuen…; pero de moment tot aço es ciencia ficcio, perque mentres mediocres, panchaplenes i autocomplaents siguen els que rigen els destins economics, socials, culturals o politics de la “Comunitat” (¿de flares, monges, veïns, regants…?) les esperances no en son moltes.

Pero nosatres no desmayem i confiem en un canvi, en una presa de consciencia de la nostra societat, en un aument de l’autoestima, i per ad aixo sera necessari que no esperem que vinguen “rambles” a regar els nostres “camps”, ni que accidentades “costes” puguen arribar a ser espais de defensa de “castellanos” i “protagonistes de solidaries noticies”; sera hora de que l’autocomplaent societat que conformem prenga el timo del seu desti  i no desaprofite ni balafie el temps i comence a velar seriament per lo propi i per tot allo que pot seguir fent-la genuïna, fent-la valenciana.

Per desgracia gogem de “fonts” naixcudes a cau de “moreres”, les aigües terboles de les quals nos confonen quan en realitat son brolladors que breguen, dia a dia, per a fer bo lo que Felip V decretà. Seguint el seu patro, en no massa temps serem castellans de parla i pensament, anglesos de compromis i molt pronte potser chinos mandarins per interes.

¡Vergonya i mes vergonya es lo que li cal a la nostra classe dirigent!...i resistencia, fins a l’infinit, als qui com a poble nos veem ofegats per disposicions llegals que vulneren el nostre ser i sentir.

Nosatres estem d’aniversari i, encara que la tortada es menuda, convidem a tots a que nos lligguen, i a tu a que reflexiones i, sobre tot, a que actues. Si alguns estan a on estan es perque entre tots els hem posat ahi, i si la desvergonya, la sospita o l’incompetencia nos governen ¿de qui es aço culpa?... De moment sigam positius i pensem que, encara que el cami no es facil, res es impossible. ¡Bon 9 d’Octubre!