ROGLE 38-Novembre 2009

EDITORIAL

Vergonya, immensa vergonya

De vergonya es la situacio que els ciutadans estem vivint entre tants casos de corrupcio que, dia a dia, van destapant-se en institucions publiques i en unes atres organisacions. Es cert que algu podria dir que son situacions aïllades entre un mar d’organismes publics i privats que gestionen be. Pero en el cas de Valencia la cosa ya no nos sopren perque ve de llunt, encara que tot s’ha anat cuinant a base de subterfugis i en accions molt mes ben programades que les que han destapat estos ultims escandals, i lo que es pijor en la complicitat de la major part dels agents que han marcat la politica, l’economia i la cultura oficial en les ultimes decades.

Perque aci la corrupcio economica es una broma al costat de la corrupcio cultural, social i identitaria. No nomes nos furten els diners, nos furten la llengua, l’historia, i la mateixa anima valenciana; i, no ho oblidem, en aixo nos estan furtant el futur.

L’instrument mes eficaç (en combinacio en el sistema educatiu) per a fer-ho es l’ent public RTVV, que enguany està commemorant el 20 aniversari de la seua creacio. Dos decades en les quals la radio i la televisio, que sorgiren (aixo diuen) en l’objectiu de ser referents informatius de la realitat valenciana i instruments de recuperacio sociocultural i llingüistica, s’han convertit en just tot lo contrari. Hui son l’eixemple de la manipulacio informativa, son l’instrument al servici de la suplantacio llingüistica i son la vergonya de la gent inteligent que, en criteri, opta a la fi per qualsevol atra via informativa i no sintonisa cap mig d’eixe ent.

Pareix una declaracio d’intencions el fet de que la cançoneta de la campanya commemorativa de l’aniversari de l’ent creat per a contribuir a la “recuperacio llingüistica” estiguera cantada ¡en frances! Pero aço es nomes una anecdota, perque la programacio sancera es un absurt: resulten, com a poc, vergonyosos els programes de debat, en els quals gent no valenciana i castellanistes son els qui volen crear opinio entre la nostra ciutadania; els informatius son un suplici, per no dir un atentat a la democracia: mai l’expressio “cult al lider” s’havia manifestat d’una forma tan grossera  com en eixa permanent campanya d’image de Paco Camps que son els Noticies 9. Pero si hi ha algun contingut que mereix ser destacat d’eixa programacio, i que en qualsevol lloc rallaria el delit, es l’infame i acultural programacio infantil, puix atenta contra principis basics, entre ells el dret que tenen els nostres infants a ser educats en llengua materna, aço es, en llengua valenciana i no en un subdialecte del catala que, clar està, coincidix en l’idioma que deprenen en l’escola. ¡Quanta vergonya!

Nosatres no celebrem els 20 anys d’un fracas, ni nos mou fer-nos mes reso d’uns mijos habilitats per a adormir al nostre poble i contribuir, entre festeta i mes festeta televisiva, a anar anulant la singularitat cultural del mateix; una singularitat que, inclus les propies institucions i autoritats s’han encabotat en fer-la partir de 1238, any de la conquista jaumina de la ciutat de Valencia, insultant la memoria de tots els qui, des de sigles abans, ya eren -perque aixina es dien i es consideraven- valencians.

Pero si pensaven que l’aberracio no podia arribar mes llunt, s’equivocaven. El bando que l’alcaldesa del Cap i Casal feu enguany en motiu del 9 d’octubre supera tot lo imaginable. Dia el bando -i l’alcaldesa repetia (en castellano, clar) les mateixes idees el 9 d’octubre davant de les camares de Canal Camps-: “L’Exposicio Regional de 1909 (…) va ser un punt decisiu en la relació entre les tres províncies de l’antic Regne que, per primera vegada, es van mostrar juntes com a regió, caminant i avançant un pas més cap a eixa realitat que hui comforma una Comunitat d’interessos i objectius; un espai de convivència comuna; un territori compartit des de vincles d’entranyable amistat.”

Segons este bando, les tres provincies no son resultat d’una artificial divisio administrativa que separà lo que estava unit; resulta que es al contrari, que les provincies son lo essencial, i la “Comunitat d’interessos i objectius” (que ad aço queda reduit l’antigament orgullos Regne de Valencia) es l’unio per “vincles d’entranyable amistat” (no arriba ni a germanor) de tres realitats historicament independents. ¡Quantissima vergonya!

La Exposicio Regional fon un acontenyiment transcendental en els albors del segle XX i un punt de reafirmacio de la condicio de valencians de tots aquells que habitaven dins els llimits naturals del Regne de Valencia. ¿I qué fan estos politics actuals en conte de recuperar l’esperit milenari de valencianitat de tots els pobles del Senia al Segura i de la Meseta a la mar? ¿Quin proyecte de poble han segut capaços de generar? Mes be s’ufanen en mantindre els regnes de taifes que son les demarcacions adminitratives provincials i, lo mes important per ad ells, les seus quotes de poder; la qual cosa ni cohesiona ni ajuda a fer poble, sino tot lo contrari.

Per tot aço sentim una immensa vergonya.

Pero mes vergonya nos donaria assistir impassibles -com fan, incomprensiblement, tants valencians- ad esta destruccio sense fer res per a intentar evitar-ho. Per aixo continuarém treballant, dins de les nostres possibilitats, per l’autentica recuperacio del poble valencià.