ROGLE 4- Giner 2007

EDITORIAL

Despotisme no, pero si

No voliem, de veres que no voliem.

La nostra intencio a l'hora de plantejar estes Editorials era centrar-nos fonamen­talment en temes culturals; no voliem en­trar en qüestions politiques mes de lo ne­cessari. Al cap i a la fi, tractant d'estos  assunts nomes nos fem mala sanc mentres els politics fan lo que volen i despres dormen tan tranquils.

No voliem, pero no podem evitar-ho. En esta terra, cultura i politica han d'anar sempre de la ma.

La AVL (per cert, ¿es una entitat cultural o politica?, ¿algu nos ho pot aclarir?) ha tret la seua Gramàtica. Seua, que no nostra, clar. Esta Editorial havia de parlar d'este tema "cultural" dient lo habitual: “Un pas mes de la AVL en l'estrategia marcada des de la seua creacio: barrejar les llengües per a confondre al personal, mentres, com qui no vol la cosa, fan la suplantacio progressiva del valencià pel catala. Per tant, com a usuaris, lo que hem de fer es ignorar tots eixos destarifos i seguir parlant el valencià de sempre (l'unic valencià que hi ha), i afirmar una atra volta que l'unica gramatica acceptable, per sensata, rigorosa i valenciana, es la de la Real Academia de Cultura Valenciana."

I aixo havia de ser tot, pero... Pero havia d’apareixer el senyor conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, a cantar les lloances de la seua institucio (seua, que no nostra) i a repetir la mentira podrida de que es un treball fruit del consens.

I nos venen al cap unes ilusionants declaracions del mateix Font de Mora que apareixien destacades en la prensa el 14 de novembre de 2005 (els politics conten en la desmemoria de la gent, pero aço era massa bonico com per a oblidar-ho) en les que dia que "no se puede imponer algo que la gente no quiere", i que aixo abans se dia "despotismo ilustrado".

Al llegir esta frase, ¡quina alegria!, ¡per fi han reaccionat!, ¡per fi van a fer cas al poble i desmantellaran la AVL i llevaran el catala de les escoles!

Pero no, al seguir llegint te dones conte de que el senyor conseller no parlava d'este tema, parlava de l'intencio del govern central d'implantar la LOE (Llei Organica d'Educacio), a la qual ell s'oponia; i recolzava la seua reclamacio en el fet de que u de cada 40 valencians -dia ell- havien anat a la manifestacio que contra eixa llei s’havia convocat el dia anterior en Madrit.

I aixo està molt be, tenía tota la rao: per mes que els governants tinguen la majoria necessaria per a dur avant una llei, no poden, NO DEUEN, fer-ho si va en contra de l'opinio o el sentir del poble al qual va dirigida.

¡Pero espera!

Est home li demana al govern central que senta la veu del poble per una manifestacio i unes enquestes puntuals, mentres ell se passa pel forro eixa mateixa veu que ha clamat, en reiterades manifestacions molt mes multitudinaries i a través d'enquestes repetides a lo llarc de tres decenis, que vol recuperar l'autentic valencià i que s'opon als seus "consensuats" desgavells.

Li recordariem al conseller una atra de les coses que digue aquell dia: “El Gobierno que no hace caso a las manifestaciones populares acaba pagando su error”, pero no havia de servir per a res. Com diem: fer-nos mala sanc, i ells, tan feliços.