ROGLE 49-Octubre 2010

EDITORIAL

Senyes d’identitat

Alguns consideren que l’Historia es ciclica, que hi ha determinats fets que es repetixen cada grapat d’anys. Fa l’efecte que els politics volen donar-los la rao i cada quatre anys, puntualment, quan està apunt d’expirar el seu manament, comencen la seua particular precampanya, que en el cas valencià mai està exenta de referencies a la simbologia, a la llengua o a uns atres elements identitaris. No cal dir que tot aço es un instrument al seu servici compost per una coleccio de mensages hipocrites.

Confirmacio palmaria de lo que diém resulta la recent iniciativa del PP de propondre una llei que defenga les senyes d’identitat valencianes, llei en la que volen exigir respecte i denunciar intromissions.

Sería comica si no fora nefasta tanta hipocresia, perque precisament es este govern de Francisco Camps el mes culpable, per accio o per omissio, dels pijors atropells que reben, nos sols les senyes, sino, mes encara, la cultura, l’economia i la societat mateixa; o la propia identitat valenciana, negada per les campanyes absorcionistes o colonisadores.

No sería necessaria cap llei per a protegir els simbols valencians si estos s’apreciaren per si mateixos, si se potenciara el seu coneiximent i rao de ser, en conte de desvirtuar el seu significat per a banalisar-los i arraconar-los despectivament, traent-los a la llum nomes en motius electoralistes, convertint-los per ad este fi en emblemes partidistes.

Alguns eixemples trets al vol:

-¿Es fer cultura valenciana consentir el derrocament de la casa de Bernat i Baldoví, en Sueca, sent este un dels representants fonamentals de la Renaixença valenciana?

-¿Com preten l’alcalde de Vilarreal (del PP) fer creure que la tecnologia actual no permet construir un aparcament sense que hi haja necessitat de llevar del seu centric emplaçament l’emblematic monument a Jaume I?

-¿Quína classe de “valencianisme” ha consentit la desfeta de les caixes d’aforros, en eixes fusions tan ben negociades que ara nos haurem d’agenollar, mes encara, als designis del centralisme i als interessos d’uns atres?

-Ara, en motiu del 9 d’Octubre, de nou assistirém a eixa obsessiva forma de nomenar a la Senyera “de la Ciutat de Valencia”, desvirtuant la seua ennoblidora i englobadora denominacio tradicional: “Real Senyera de la Ciutat i Regne de Valencia”

-Tambe insistiran en la reiterada falsetat -llegible inclus en llibres de text- de que Jaume I fundà el Regne de Valencia, com si no hagueren vingut soldats de tota Europa cridats a la conquista d’un Regne de Valencia que ya existia.

-¿Val la pena recordar la creacio i blindage en l’Estatut d’Autonomia –cuinat pel PSOE i el PP sense cap participacio popular- d’eixa aberrant Antiacademia, la AVL, carissima sucursal de l’Institut d’Estudis Catalans en Valencia?

-¿I qué dir de l’humiliacio de canviar-li el nom al Cap i Casal, accentuant-lo en una e oberta com manen els catalans, renunciant a l’autentic nom, en la e tancada, el que li donà el Poble Valencià?

Tots estos si que son simbols que representen l’autentica sensibilitat d’este govern. La seua defensa de l’identitat valenciana es reduix a resaltar les festes populars, pero nomes en les seues manifestacions mes banals. I aixo inclou la Processo Civica del 9 d’Octubre, festa reivindicativa convertida en espectacul televisiu a la major gloria de la prima donna Francisco Camps.

A pesar dels politics, el 9 d’Octubre alli estarem, acompanyant a la Real Senyera, al costat d’aquells que saben que sentir-se valencià es alguna cosa mes que acompanyar a la Senyera un dia a l’any, que es alguna cosa mes que passar-se el restant de l’any criticant ad este govern, o al central, o al de Catalunya pero sense moure un dit per a canviar les coses.

Perque, a despit de lo que interessa als politics que cregam, les coses no se canvien a soles posant les paperetes en les urnes cada quatre anys, les coses se poden canviar en la implicacio de tots, en conviccio i, sobre tot, en el treball del dia a dia.