ROGLE 5-Febrer 2007

EDITORIAL

Llengües respectades / Llengües violentades

 

L’escritor Pérez Reverte, l’autor d’Alatriste, te una pagina d’opinio en la revista dominical El Semanal XL que s’entrega conjuntament en el diari Las Provincias. El passat mes de decembre, en dos articuls consecutius (dies 10 i 17), defenia l’independencia de la Real Academia Española -de la qual es membre- front a les pressions politiques que volen influir en les seues decisions.

(Mencionava, entre uns atres casos, les demandes que reben de llevar del diccionari una accepcio peyorativa de la paraula “gallego”, o el rebuig de la RAE a expressions com “matrimonio homosexual” o “violencia de género”.)

Entretriem uns fragments de la defensa que fa del treball de la RAE (els articuls sancers els poden llegir en www.xlsemanal.com):

“[Ciertos colectivos] en vez de asumir que todo lenguaje es sedimento de siglos y consecuencia de los usos, costumbres e ideologías de una sociedad en evolución, y que es ésta la que poco a poco adopta unos usos y rechaza otros, exigen, por las bravas, que sea el lenguaje violentado, artificial, politizado y manipulado según el interés de cada cual, el que condicione y transforme la realidad social.”

“Como olvidan, o ignoran, que un lenguaje se hace con la lenta y prolija sedimentación de muchos siglos y hablas, creen poder transformarlo por las buenas, a su antojo, en un año o dos“

“Cual si la RAE fuese responsable de lo que han determinado el tiempo, el uso y las circunstancias históricas, y todo pudiera cambiarse sin más trámite, borrándolo“.

“Una lengua sólo está sometida a sí misma, al conjunto de quienes la hablan y a las gramáticas, ortografías y diccionarios que, elaborados por lingüistas, lexicógrafos y autoridades, la fijan y registran de modo notarial. (...) La RAE no crea ni moderniza, sino que estudia y administra la realidad de nuestra lengua.”

Ara be, ¿tot aço no hauria de ser perfectament aplicable al valencià, a la forma en que, per interessos politics, està sent violentat i manipulat?

Puix pareix ser que no.

Fa poc la RAE remete un informe al govern central recolzant les tesis de la AVL, el comportament de la qual es precisament el que l’escritor denuncia com a aberrant. ¿Per qué la RAE defen per al valencià lo que no vol per a l’espanyol? Cap la disculpa de que no estiguen correctament informats de lo que està passant; al cap i a la fi, des de que llevaren el cadirot que hi havia en representacio de la llengua valenciana (per motius encara no aclarits) ningu en eixa Casa ha pogut parlar en nom del valencià (El mateix tracte ha rebut el balear, dit siga de pas). Pero llavors, ¿per qué no se declaren incompetents en materia de llengua valenciana, en conte d’emetre un informe que, casualment, recolza la politica del govern?

Pero, en fi, no podem acusar als de fora de que no els importe el valencià, si no escomencem primer per preocupar-nos els de dins.

Recorden la polemica que sorgi quan en Europa se plantejà la possibilitat de llevar la lletra “ñ” dels teclats dels ordenadors. La reaccio fon immediata; i encara dura, puix eixa “ñ” ha devingut en simbol reivindicatiu de l’idioma espanyol. Per contra, ¿qué ha passat en el cas del valencià? Puix que volen fer desapareixer, no una, sino dos grafies, la “ch” i la “y”, tan antigues, caracteristiques i necessaries per al valencià com ho es la “ñ” per al castella. I eixa es nomes una infima part de les agressions que patix la nostra llengua.

¿Quants valencians posaren el crit en el cel en l’ocasio de la “ñ”? ¿I quants d’ells, en canvi, assistixen impassibles a l’espectacul del desquarterament del valencià?

En conclusio, si l’amo de la llengua ha de ser el poble, defengam la llengua valenciana en les mateixes ganes que l’escritor-academic defen l’espanyola, encara que -el mon al reves- hajam de fer-ho contra les institucions que haurien de defendre-la.