ROGLE 7-Abril 2007

EDITORIAL

Accentuar confictes, o resoldre’ls

¿Tu qué eres, maulet o botifler? ¿I tu cóm escrius, “en accents” o “sense accents”? Trescents anys despres i seguim com sempre: dividits.

El mes passat demanavem des d’esta editorial la solucio a una atra divisio (una mes): la del valencianisme politic. Encara nos pareix mes important trobar una solucio al conflicte sobre la normativa d’accentuacio que tenim plantejat. Perque, si be la solucio final al problema gran -el generat pel catalanisme- haura de ser inevitablement politica (recordem, una vegada mes, que mai ha segut una qüestio cientifica, sempre ha segut un assunt social, i per tant, politic), la realitat es que, per a reconstruir tot lo que el pancatalanisme (en connivencia en el pancastellanisme, no ho oblidem) ha destruit, es necessita un treball prolongat en el temps; no es prou en un exit puntual en unes eleccions concretes. I eixa permanencia nomes se pot conseguir si hi ha una base social forta recolzant-la, base que fluixeja si els seus referents intelectuals estan dividits.

Des de la nostra modestia volem propondre, ad eixos referents intelectuals, que utilisen les modernes estrategies de “resolucio de conflictes”. Esta es una disciplina que s’ha vingut perfeccionant a lo llarc de les ultimes decades i que pot aplicar-se a qualsevol camp: la politica, les relacions laborals, problemes de parella, convivencia en l’escola,...

Segons l’autor que lliggam podem trobar diferencies de matiç, pero en lo essencial hi ha unes bases comunes que anem a comentar.

▪ Una premissa basica es que els conflictes s’han d’abordar quan mes pronte millor. Fer com que no existixen, o esperar a que se solucionen a soles, es la millor manera d’empijorar-los. Pensem que ya ha passat prou de temps com per a que tots sigam conscients de que el clavill no se tanca, ni se tancarà a soles, sino que s’obri cada vegada mes.

▪ Una atra premissa es considerar els conflictes com a un fet natural: no son ni bons ni roïns, sino simplement inevitables. Seran roïns si els considerem com a un problema, un destorp; i seran bons si els abordem com a una oportunitat de millora.

De fet, si ho pensem be, vorem que el conflicte ortografic en que nos trobem no es mostra de debilitat, mes be es mostra de la vitalitat del valencianisme. Front al seguidisme aborregat dels pobres catalanisats, nos podem considerar molt afortunats de que el poble valencià (o al menys la part mes compromesa) vixca en tanta intensitat la llengua, la senta tan seua que, inclus en un tema que podriem dir “tecnic”, es preocupe, s’informe i prenga partit. Aixo comporta la defensa ferma de cada postura, i la divisio subsegüent; pero, com estem dient, si s’aborda la controversia en positiu, tot aço no es mes que l’oportunitat per a, una vegada resolta la crisis, donar una nova espenta a la normativa llingüistica.

▪ Un dels principals factors que intensifiquen els conflictes es que se produix un deteriorament de la comunicacio: descalificacions, sobreentesos, recels, desconfiances mutues... Per aixo es essencial l’establiment d’una comunicacio fluida, en la qual se separen les emocions de les raons, es respecte el punt de vista opost encara que no se compartixca, i cada part escolte a l’atra i tracte de posar-se en el seu lloc. Tot aço requerix generositat per part de tots, i la voluntat d’arribar a una solucio en la que tots guanyen, sense vencedors ni vençuts.

▪ En ocasions (i potser este siga el cas) es important recorrer a la figura del mediador. La seua missio no es la d’aportar cap solucio, sino, des d’una postura neutral, posar en contacte a les parts per a que estes comencen el dialec que els porte a trobar eixa solucio.

Nos costa creure que dins del valencianisme no hi haja una persona que conte en el respecte de tots i que tinga el caracter conciliador precis per a eixercir eixa funcio mediadora. Que inicie els contactes en les persones adequades per a establir un pont entre les parts en desacort. Estem convençuts de que, una vegada començat el dialec i llimades les suspicacies i desencontres,  en el treball de tots no a soles se solucionarà el conflicte, sino que el valencianisme cultural eixirà enormement reforçat.