ROGLE 8-Maig 2007

EDITORIAL

Construir l´unio en el valencianisme

Cada dia que passa nos convencem mes de que es necessaria l’unio del valencianisme, i que es fa precis conseguir esta meta per a reiniciar un proyecte no excluyent en el qual capien totes les persones que vullguen entendre i participar en un proces de revalencianisacio de la nostra societat que es fa urgent. Hui mes que mai s’evidencia la clara necessitat d’educar-nos en les nostres particulars manifestacions  –llengua, historia, cultura, aspectes sociologics…– i es que esta possibilitat, que ad alguns nos la negaren, ara nomes es fa present en el proces educatiu, unes vegades minimisada, tergiversada o voluntariament falsificada i manipulada en unes atres. Coneixer el passat i viure el present nos ha de fer valencians lliures en el futur. Un pervindre que nomes aixina es podra afrontar sense exclusions, pero tambe sense renuncies ni complexos que nos porten a la dissolucio com a poble, fagocitats per proyectes rebujats constantment per la nostra societat –especialment per la que contava en memoria historica–. La voragine globalisadora no ha d’anar obligatoriament acompanyada per un proces de despersonalisacio, i les intencionalitats absorcionistes han de seguir fracassant perque es fonamenten en falacies i en sentiments contra-natura.

Davant d’estes amenaçadores tendencies resulta inconcebible la fragmentacio del “valencianisme”. No es pot entendre que, donat l’espectre preelectoral, el “valencianisme politic” no haja segut capaç d’arribar a entendre’s davant els proxims comicis municipals i autonomics, que es celebraran el proxim 27 de maig (un pacte preelectoral, llistes compartides, acorts de minims, voluntat de sumar despres de les eleccions…). ¿Falta de valencianitat?, ¿jugades ocultes de desprestigi entre forces en afinitats?, ¿personalismes incontrolats?, ¿maniobres de compra-venda? o ¿transfuguismes proyectats? Res ha de justificar a qui te la responsabilitat en eixes forces i no ha escoltat la veu del carrer que clama unio, i ho fa perque els proyectes del País Particularmente maravilloso o els que podria oferir l’alternativa Por Obrar Solidariamente con España, nos neguen lo just, nos releguen en el conjunt de l’Estat i nos impedixen agafar el tren del futur. Fum en un cas i incapacitat en un atre.

I una divisio nos porta a una atra –o a lo millor no hi ha relacio de causa-efecte, el llector que opine-. Està clar que nos referim a la que impera en el camp sociocultural del “valencianisme”. Una llinea oficialista, neutralisada i neutralisadora que, entronisada, no es capaç d’obrir un dialec fluit, sense apriorismes, en les associacions que li son afins; l’atra part d’eixe “valencianisme”, tan atomisada, menys rellevant institucionalment, pero que la pluralitat que representa havia d’estimular-la a coordinar-se i a treballar des d’una optica mes lliure i unida.

En 1907 es celebrava la Assamblea Regionalista. No es que gojara d’un gran exit la convocatoria –ya sabem que en Valencia, lo valencià es cosa de pocs-; cent anys despres este moviment “valencianiste” hauria d’iniciar accions i proyectes que, com a poc, sentaren unes bases minimes en que sustentar la construccio d’una Valencia no tutelada pel centralisme, lliure d’ingerencies, apartada de “nacionalismes separatistes decimononics” i protagonista del seu futur.

Alguns volem seguir sent valencians, d’eixos que es comprometen seriament en un proyecte que, deixant-se de “folclorades” i de “ofrendar nuevas glorias”, nos porte a ser protagonistes, a deixar de ser moneda de canvi i ciutadans de segona, a arraconar els victimismes, a ser exigents en els drets que nos pertoquen, a exigir solidaritat responsable… Vos convidem a aportar trellat i a treballar pel retrobament i per un enteniment que la societat conscienciada exigix al valencianisme. Posem-nos a la labor i a buscar vies a la cordura ¡les hi ha!