ROGLE 9-Juny 2007

EDITORIAL

Conclusions desconcertants, per ad alguns

Qui llegira el passat 26 de maig el periodic gratuit 20 minutos es trobaria en portada el següent desconcertant titular: “Los niños dominan cada vez más el valenciano, pero lo hablan menos”.

La noticia fea referencia a un ”Informe sobre l’ensenyament en valencià” –tambe resenyat en major o menor atencio pel restant de la prensa- elaborat pel STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià), en el qual se fa “una anàlisis de la planificació lingüística desenvolupada pel govern valencià en els darrers anys”. El text complet es pot llegir en la web del sindicat: www.intersindical.org/stepv.

L’informe arreplega les conclusions del Llibre Blanc de l’ús del valencià de la AVL, de l’any 2004, que, en resum, venia a dir que, en els ultims 10 anys, si be s’havia apreciat una millora de la competencia escrita, en canvi havia hagut una disminucio de la comprensio i de la capacitat de parlar i, mes encara, una disminucio de l’us social del valencià.

De tot aço l’informe del STEPV culpa als successius governs del PP per haver fet una “contraplanificació lingüistica”, frenant delliberadament el creiximent de l’ensenyança del valencià i “mantenint permanentment viu el conflicte lingüístic”.

Dels detalls de l’informe, i de les tendencioses interpretacions que fa de la realitat valenciana (en la llinea habitual de les manifestacions del catalanisme) se podrien escriure moltes pagines. No tenim espai per a tant, per aixo nos anem a centrar en la següent reflexio.

Es un principi pedagogic acceptat que s’ha de tractar d’acostar lo mes possible la materia a ensenyar a les vivencies dels alumnes. Si vols que deprenguen -per posar un eixemple- musica, la pijor forma de motivar-los es despreciar la musica que ells senten i que mes els agrada. Al contrari, lo millor es partir d’eixa musica per a introduir-los en totes les demes manifestacions musicals.

Portant aço a l’ambit de la llengua, lo mes antipedagogic es despreciar la llengua que parlen els alumnes, la que han depres de sos pares i yayos. I no obstant es exactament aixo lo que han  de patir els chiquets en l’escola: el despreci mes absolut per la seua propia llengua i la ridicula exaltacio d’una llengua aliena. De modo que, per ad estos fanatics, ensenyar als alumnes a dir “avis” als seus yayos, a dir “oncles” als seus tios, i mils atres barbaritats per l’estil, es la millor forma d’estimular el plaer de parlar el valencià. ¡I aço es lo que defen un sindicat del “Ensenyament”!

Per supost, si lo que s’ensenyara en les escoles fora autentic valencià se podria aplicar la metodologia: partint del parlar dels alumnes, enriquir-lo i perfeccionar-lo. El problema, clar, es que de lo que es tracta es de substituir una llengua per una atra i, per tant, lo que han depres els alumnes en casa es precisament lo que han d’oblidar.

A ningu li pot estranyar la conclusio del Llibre Blanc ans mencionat: els alumnes deprenen mecanicament la normativa per a aprovar els examens (per aixo aumenta la competencia escrita), pero despres deixen d’usar una llengua que els resulta incomoda: si parlen com sos pares –valencià- pensen que l’estan parlant malament, i parlar lo de l’escola –català- es parlar una llengua estranya. Nomes els que ya tenen una inclinacio cap a l’afectacio progre-intelectual, els que van cami de convertir-se en els tipics universitaris pijos-catalaneros, continuen palant de bon grat el català.

Aixina s’explica perfectament el titular de prensa en el que començavem est articul, mes encara si el tornem a redactar utilisant les paraules correctes: “Els chiquets dominen cada volta millor el catala i, en consequencia, parlen manco el valencià”.

En una afirmacio si que estem d’acort en l’informe: quan acusa als successius governs del PP d’un “’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià”; nomes que nosatres no anem a usar el vergonyos eufemisme “llengua propia” ni el sucursaliste “País Valencià”, i direm, clar i ras, que els governs del PP s’han caracterisat per l’atac continu a la llengua valenciana; i aço, precisament, per haver-se conchavat covartment en el catalanisme mes obtus.

Un ultim apunt. En el seu fanatisme totalitari, als autors de l’informe ni per un segon se’ls passa pel cap que la millor forma –l’unica segura- d’incentivar el valencià es fer-lo atractiu. De fet, la voluntat, el desig, l’opinio del poble valencià no se menciona en cap moment en dit informe. Per ad estos inquisidors el “populacho” no conta per a res, nomes per a callar i obeir.