|
ROGLE 30-Març 2009
SEMBLANÇA Josep Mª Guinot i Galán |
|
El 3 de març, commemorant la mort d’Ausias March, es celebra el Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes. Precisament este mateix mes es complixen quatre anys del falliment -el 17 de març de 2005, en Castello- de Josep Mª Guinot i Galán, el pare Guinot; motiu pel qual hem pensat contribuir a la celebracio comuna fent esta breu resenya de la vida i obra d’un dels millors coneixedors de la llengua valenciana d’este sigle. Josep Mª Guinot naixque en Artana el 11 de febrer de 1907. Encara no havia complit els nou mesos quan falli son pare, Josep; sa mare, Mª Rosa, es tornà a casar, i del nou matrimoni naixqueren Ricardo, Rafael, Deogracias i Rosita, que junt en Ana, la primogenita, serien tots els seus germans. Una certa rebelia en els seus primers anys d’escola feu que li assignaren un tutor particular -mossen Avella-. En eixa etapa estava a carrec de son yayo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, que s’ocupà de que adquirira una adequada educacio i influiria per a que iniciara la carrera sacerdotal, la qual començà als 9 anys en el seminari de Tortosa. Justament en eixe seminari coincidirà en qui en un futur se convertiria en el Cardenal Tarancón. Els dos ultims anys dels seus estudis els realisaria en la ciutat de Valencia, llicenciant-se en Teologia i Filosofia i Lletres, i doctorant-se ademes en Teologia quan nomes contava en 21 anys. Mentres estava en el seminari feu ya algun pinet escrivint en llengua valenciana, a pesar de la prohibicio que li havia impost son yayo, i presentà un treball als Jocs Florals de Burriana. Es un contertuli habitual en el Casino Antic de Castello, mostrant en aço ser un alvançat per a la seua epoca, inclus en la seua labor sacerdotal, que iniciarà com a vicari en Serra d’En Garceran, localitat de La Plana Alta, i seguirà despres com a retor en Aïn, propet de Castello. D’aci es traslladarà a Barcelona en els seus germans, de l’educacio dels quals s’ocuparà mentres eixercia de professor, puix havia acabat estudis de Magisteri. Sera durant l’estancia en esta ciutat quan esclate la Guerra Civil i la seua condicio de professor el salvarà en un primer moment de la persecucio contra els religiosos. Prengue la decisio de retornar a la seua Artana natal, a on pensava que podria passar mes desapercebut i inclus protegit per moltes amistats republicanes que conservava; no fon suficient i no es lliurà de ser objectiu de les persecucions, per lo que hague d’ocultar-se i de nou regressar a Barcelona a on realisà diferents oficis fins que acabà la guerra i reinicià la seua activitat parroquial; esta vegada com a vicari en la iglesia de la Trinitat de Castello i com a professor en l’Institut d’esta ciutat. Despres sera capellà de les Carmelites i abanderat de la constitucio del bisbat de Castello (bisbat de Sogorp-Castello) i per tant de la segregacio de les terres castellonenques del bisbat de Tortosa. Mentrestant guanyà la catedra de Religio i Llati (que eixercirà en Albacete, Barcelona i per fi en Castello), publica importants llibres de text que seran utilisats no nomes en els centres educatius de l’Estat, sino tambe en Africa i America Llatina i traduix, entre uns atres texts, l’obra completa del filosof grec Plauto, que editarà Espasa-Calpe. Obtingue una canongia en la concatedral de Sogorp i la seua labor docent es centrà en el Institut Ribalta de Castello, per a on passaràn les jovens generacions que seran el futur intelectual d’esta ciutat. Funda en 1982 l’associacio cultural Cardona Vives, junt en Insa Ten i uns atres ilustres intelectuals, i entra de ple en el mon del valencianisme cultural de la ma de Desamparats Cabanes. La seua produccio en esta etapa es molt fructifera i centrada en obres fonamentals per a la codificacio i coneiximent de la llengua valenciana: una gramatica, un estudi fonetic, documents sobre l’ortografia, rondalles…, que seran un referent en un periodo transcendental per a la consolidacio de les Normes d’El Puig. Entre moltes atres distincions destaquen el seu nomenament com a Prohom de Lo Rat Penat i el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana concedit per la Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. La Real Academia de Cultura Valenciana el feu Academic de Numero l’any 2003, no fent mes que reconeixer la sabiduria d’un mestre i un intelectual de primer orde.
|