|
ROGLE 94_95-Juliol_Agost 2014
SEMBLANÇA En homenage a Anfos Ramon i García |
|
Anfos Ramon i García naix en la ciutat de Valencia, en el popular barri de Russafa, el 28 de març de 1924 en el si d’una familia humil, sent el segon de sis germans. Deprengue les primers lletres en el colege D. Juan de Dios Montañés, per a seguir dos anys en les Escoles Pies, lo que li possibilità una certa instruccio; encara que ben pronte, als 12 anys, es posà a treballar en un taller de maquines de cosir. Durant la guerra treballà en un taller confederal i, acabada esta, en una fabrica de carrosseries per a camions. Aficionat ya en esta epoca a la llectura, especialment de lliteratura d’aventures i adaptacions dels classics, encara trobava temps per a seguir estudiant, ara en la Escola d’Artesans mentres entrava a treballar en la torroneria J. Galiana, a on permaneixeria 23 anys. D’alli passaria com a contable a l’empresa Burben S.A. a on acabaria la seua vida laboral. Tambe colaborà puntualment en el diari –de vida efímera- Al Día, dirigit per Martí Domínguez, que publicava ademes el semanari Valencia Fruits. Sería durant el servici militar (1945) quan se li despertà la pa-ssio per escriure, que materialisaria parodiant vivencies en poemes que podien ser cantats al compas de musiques populars. Incorporat de nou a la vida civil, compatibilisaria el treball en els estudis de contabilitat i en un descobriment del valencià escrit a través de son tio, lo que el motivaria a estudiar-lo en la Gramatica del Pare Fullana i, mes avant, en totes les que s’editaren i foren llibres de text dels Cursos de Lo Rat Penat, fins a l’edicio de la Gramatica de la Llengua Valenciana que seguia les directrius ortografiques conegudes com a Normes d’El Puig. L’estudi l’acompanyà de la llectura voraç de poesia tant castellana com valenciana i inclus catalana (Espriu), sent admirador en especial de l’obra de Damaso Alonso, i tambe del poeta i gran valencianiste Josep Mª Bayarri. Casat en Rosa, l’amor de sa vida, del matrimoni naixqueren quatre fills, dos chiques i dos chics, encara que la major moriria al poc de naixer. De formacio autodidacta, com hem dit trencà ma escrivint els seus primers poemes quan realisava el servici militar, i es obvi que la seua aficio a la llectura influiria en esta, primer aficio i mes tart “ofici”. En les antologies, alguns l’han classificat dins de la generacio neorrealista, i concretament en el grup de poetes “angoixats”. La poesia d’Anfos abarca diferents estils i tematiques, podent dir que es el trobador de la fe, de la patria i del amor; no debades, atenent-se ad esta trilogia jocfloralesca, guanyà multitut de certamens poetics -molts jocs florals- en diferents localitats valencianes (la primera Flor Natural l’obtingue en Algemesi en 1957) i no valencianes (es el cas del premi obtes en les festes de la verema de Xereç en 1972). Resulta especialment significatiu el numerós palmares de premis conseguits en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia que organisa Lo Rat Penat, certamen del qual, i per a evitar l’acaparament de tanta distincio, acabaria sent, a instancies de la Junta de Govern d’esta entitat, el seu president durant un llarc periodo, especialment en una epoca de dificil relacio en moltes institucions oficials degut al posicionament autoctoniste de Lo Rat Penat, i tambe, clar, d’Anfos, quan es posava en qüestio la nostra llengua, cultura i senyes identitaries. Pero Anfos Ramon ha segut tambe el poeta de les falles; la seua poesia festiva, satirica i humoristica es va vore reconeguda en moltes ocasions en el “Premi Bernat i Baldoví”, maxim guardo del Concurs de Llibrets de Falla que tambe organisa la centenaria entitat ratpenatista, i eren moltes les falles que requerien els seus servicis, sabent que obtindrien “palet” -aço es, premi- segur. Innumerables reconeiximents premien la seua labor lliteraria, entre els que destaca el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana otorgat per la Aellva en 2002. Anfos Ramon fon un home compromes en la seua terra, en la llengua i la cultura valencianes, i prova d’aixo es la seua obra llitearia casi tota escrita en valencià i la seua militancia cultural i politica. Ell està darrere del seudonim Ausias Russafa en el que firmava la seccio “El Contrast” de la revista Som, editada semanalment en el periodo 1978-1983 pel Grup d’Accio Valencianista, i en la que feya un repas mordaç a l’actualitat politica i cultural del moment. Fon mantenedor de festes grans com les Falles de Valencia (1987 i 1992) o dels Jocs Florals (1995), glossador del Dia de la Paraula Valenciana, llector en la celebracio eucaristica presidida per Joan Pau II en 1982 en l’Albereda de Valencia, o corrector de la versio valenciana de la Constitucio espanyola de 1978, ademes de tindre innumerables responsabilitats en associacions culturals, religioses i festives. Anfos ha segut una persona compromesa i coherent en les seues creencies religioses, en la seua familia i en Valencia i tot lo valencià. Un mestre del que deprendre, un home del que prendre eixemple i un poeta en el que recrear-se llegint les seues inspirades composicions. Un valencià que ha passat per esta vida llegant una gran obra que segur no deixarà indiferent a qui s’acoste a coneixer-lo i descobrir-lo. El Rogle tingue l’honor de contar en una colaboracio d’Anfos en l’Extra dedicat a Ausias March. Una poesia inedita que recreava l’estil del classic valencià. ¡Anfos, sempre seras eixemple i gojaras de l’admiracio dels qui volem ser valencianistes!
|