PRESENTACIO
El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana es una associacio que es constitui com a tal l’any 2005 en el clar objectiu de treballar per la difusio i pel conreu de la llengua i de la cultura valencianes. En esta finalitat basica pretenem conectar en les inquietuts que mogueren a Constanti Llombart a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del segle XIX, moviment que ha segut catalogat com el de la Renaixença valenciana; d’ell hem pres el nom, i de la seua obra l’eixemple que volem guie la nostra actuacio.
En ilusio i en fonaments solits iniciarem una trayectoria que volem estiga sempre al servici de Valencia (“la nacio de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de Joanot Martorell en el prolec del Tirant lo Blanch) i de les senyes que identifiquen al poble valencià. Nos mou, sobre tot, l’anim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les mes diverses sensibilitats, sempre que aço no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que considerém basics com a elements definidors de la nostra personalitat.
Una labor que no pot fer-se d’esquenes al poble valencià, ni sense la seua colaboracio; es per aixo per lo que volem dirigir les nostres accions a tots els valencians en l’intencio de que es sensibilisen de l’importancia de prendre consciencia clara de lo que com a poble som, per a poder ser protagonistes de la construccio del nostre propi futur.
Als nouvinguts que han decidit per voluntat propia formar part de la societat valenciana, des de la consideracio que mereixen les seues cultures d’orige i el major dels respectes per la seua llibertat individual, els animem a que s’integren, fent tambe seus els nostres valors, els nostres simbols i les nostres manifestacions mes genuïnes.
En definitiva, el Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradicio, a lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l’historia; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, seguim, sent poble. En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d’una estructuracio social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els segles XIV i XV.
La nostra modesta contribucio a l’ambiciosa labor descrita consistix en l’organisacio de tertulies i debats, la publicacio mensual d’un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l’organisacio de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisacio d’esta pagina web que esperem complixca en la missio formativa i informativa que li hem assignat.
“Tot s’ho mereix Valencia. Per a Valencia tot”
Constanti Llombart (Valencia, 1848-1893)
Constanti Llombart, pseudonim de Carmel Navarro Llombart, naixque el 8 de setembre de 1848 en el sí d’una familia humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de Valencia. Per unes raons o per unes atres la seua formacio primaria està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinacio pels estudis. Despres, en creixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengue contacte en les lletres i es despertà en ell, gracies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interes per saber i per l’escritura.
La falta de formacio academica no sería un obstacul per a que arribara a ser un destacat home de lletres, pero tal volta sí pogue influir esta circumstancia en el seu caracter introvertit o un tant acomplexat davant el conjunt de lletraferits o intelectuals que s’aproximarien a les mampreses per ell iniciades. La seua amistat en l’impressor Agusti Laborda i en el mestre Andreu Codonyer influiria notablement en la decisio que prengue de dedicar-se a escriure, i tambe en unes atres que marcarien la seua vida.
Fon un esperit desinquiet i un home compromes, inclus politicament, de manera que arribà a ser notoria la seua militancia republicana i molt activa la seua participacio en la Revolucio de 1868. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigue alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, tambe referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost tambe uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars.
Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduiren la seua activitat, la qual es concentrarà en la produccio lliteraria. Es just en este moment quan, imbuit per l’esperit de la Renaixença, de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat (1875), publicacio que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-. El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la llengua valenciana el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creacio d’una “Biblioteca valenciana” (coleccio en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar Lo proces de les Olives de Fenollar i Las alabanzas de las lenguas… de Marti de Viciana) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundacio de Lo Rat Penat en 1878, societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituixen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del poble valencià.
En eixa llinea d’enaltiment de la llengua valenciana s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita mes ambiciosa i representativa, Los Fills de la Morta Viva (1879), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles XVIII i XIX.
El resum de la seua biografia nos el donà el mateix Llombart en la frase emblematica que alentà la seua vida: “Tot s’ho mereix Valencia, per a Valencia tot”